El número de la barraca, en el catàleg que confecciona molt acuradament el grup de pedrasequers, és el 147. Una incògnita a eliminar de les que formaven part de la llista.El cronista també us donarà una pista sobre el nom que portarà aquesta construcció. Estarà dedicada a una persona que fou molt rellevant en el Centre Excursionista de Castellar, com a desgreuge de la desaparició d'un element instal·lat en el seu honor, que fou inaugurat en solemne cerimònia el dia 5 de maig de 2013, amb motiu del 60è aniversari de l'entitat.
En la jornada que ens ocupa, el grup d'aixecadors de pedres s'ha distribuït en esquadrons per a escometre diferents tasques. El de la tropa més especialitzada, s'ha dedicat a buscar els fonaments d'un costat de la barraca i, un cop trobats, s'ha donat pas al procés de reconstrucció començant per les filades de la paret del fons i una lateral, engalavernant les pedres de l'angle que fan les dues parets, ja que aquesta barraca és de planta rectangular.
El grup dels que tenen millor dotat el nas per a ensumar pedres, ha dedicat el seu esforç a arreplegar totes les que trobaven i classificar-les per mides. Un altre grup ha esmerçat els seus esforços en arrencar les pedres que treien el nas per sobre de la superfície el camí d'accés que, junt amb els que esmatissaven i arrencaven les arrels del bruc mal ubicat, preparaven l'accés per al còmode trànsit de vianants en qualsevol estat de conservació. Si s'aconseguís el permís per a pavimentar-ho quedaria com la Rambla de les Flors de Barcelona, però sense semàfors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada