Els pedrasequers no treballen a preu fet. Ells van fent la feina lentament, seguint els coneixements que l'experiència els ha instal·lat a l'hipotàlem, allà on raja l'oxitocina que els aporta moments insospitats de gaubança. És comparable a un procés iniciàtic, en el decurs del qual s'extasien en el moment de posar una pedra al lloc precís que li pertoca. És aquesta la raó de l'escassa progressió de la jornada d'avui en l'alçada de les parets de la barraca, si compareu amb les imatges de la jornada anterior. Però fixeu-vos-hi, en com de bé estan col·locades les pedres, tot fent una petita aproximació en la part més alta per a poder assentar adequadament l'imprescindible llinda.
La barraca del Xullo té aspiracions molt altes. Té ànsia de protagonisme en la història de les barraques sota las jurisdicció dels aixecadors de pedres locals. La seva biografia només trobarà apologetes que cantin les seves virtuts, entre les quals destaca la humilitat que suposa l'acceptació al desplaçament de la seva ubicació primigènia, amb la intenció de preservar la salut d'una vilipendiada soca d'alzina. El cronista conserva la fugaç esperança de què, amb l'entreteniment del joc del Tetris que suposa la col·locació de pedres, aquells agressius membres del grups entestats en eliminar-la, se n'oblidin i la deixin reposar en pau, la soca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada