Les restes de la barraca d'en Jordi Solà, catalogada amb el número 135, es troba protegida per la saludable ombra que projecten les capçades dels pins que es van mantenir drets, després de les ventades de l'any 2014 per aquelles contrades. Amb la intenció de treballar amarats d'un ambient agradable, els pedrasequers han decidit escometre les tasques de restauració d'aquesta barraca.El seu estat, en el moment de la troballa, feia un pèl complicat reconèixer que allà hi havia una barraca. Només l'ull d'un experimentat barracaire podia detectar els indicis que allà encara es conservaven.
El reduït grup de aixecadors de pedres que s'ha presentat avui n'ha fet prou, de feina. Ara ja es pot apreciar la forma de la construcció i el tap a la porta que hi ha per causa d'una alzina rebordonida de dues besses que es va quedar allà, fent de sentinella. El futur d'aquest “quercus ilex” serà ben curt.Com era d'esperar, es preveu que pot faltar pedra. Això no ha estat mai motiu per a abaltir els ànims dels aixecadors de pedres. Es pot dir que ja tenen els oronells ben ensinistrats per a trobar pedres, ja sigui per sobre o per sota del sòl, com els cans
que ensumen les tòfones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada