És que realment costa pujar les pedres cap
amunt. Aixecar-les del terra amb les mans, sense doblegar l'espinada, és clar,
i posar-se dret amb aquell pes, no deixa de ser un exercici saludable, encara
que el cronista desconeix per a quina part del cos pot ser saludable. El que sí
que sap és que ajuda a reduir la capa de cansalada que s'entesta en
instal·lar-se sota la pell. Però pot ser també va bé per controlar els batecs
del cor, el sucre a la sang i el trànsit intestinal, ves a saber ...
Aquesta digressió al preàmbul és per a omplir espai
de lectura, ja que no es pot dir molta cosa de la tasca feta en el decurs de la
jornada d'avui, en un dia rúfol i amb un plugim que no deixava estar en paus
amb les pedres (mig molles en aquest cas).
El forat que mira al cel s'ha tancat
bastant, però encara falta taponar-lo completament amb alguna filada més i la
providencial cobertora. Pot ser s'aconseguirà a la jornada vinent, ja ho
veurem. En qualsevol cas, les imatges donen un precís testimoni del que s'ha
fet, no sense esforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada