La pedra estava un pèl mullada

Així com l'aigua de la pluja esperona els ànims del blat i la fava (també de la mongeta de ganxet, és clar!), de forma inversament proporcional abalteix els del pedrasequer comú, aquella espècie en perill d'extinció que habita les terres properes.

 No ha sigut un matí de grans tempestes, ni d'aiguats provocadors de catàstrofes irreparables. Ha sigut un plugim ben ximple, unes gotetes d'aquelles que queien quasi sense intenció de mullar, com si els núvols que solcaven els incerts camins de l'aire s'haguessin llevat mandrosos i amb ressaca. Tot i així, els pedrasequers han sortit dels seus caus i s'han reunit al voltant de l'obra, amb la intenció d'avançar allà on els hi fos permès, entre goteta i goteta.

Al final de la jornada, les parets de la barraca han vist incrementat el número de fileres de pedra i el relleu del lateral s'ha perfilat un pèl més, fent palesa la forma de gran lletra “C” que serà ben visible des del satèl·lit de Google ( i, pot ser també, pels extraterrestres).


S'ha de tenir en compte que, per les característiques d'aquesta obra, la seva progressió és més lenta que la d'una barraca comú, amagada en mig del bosc. En aquest cas, el joc del “tetris” que suposa anar encaixant les pedres que cauen, ha d'anar acompanyat de la seva unió amb morter, element essencial que cohesionarà les pedres i això afegeix una complexitat addicional a la construcció. Allà, l'expressió “ves a pastar fang”, es troba orfe de connotacions ofensives, simplement es demana de posar en marxa la formigonera i fer això: pastar fang de morter.