Els dilluns no eren dies de feina, fins ara: Els pedrasequers han anat a treballar avui.
Aquest mes de maig ha estat el més plujós del que hem deixat de segle. Les previsions per al juny que es presenta pel davant també són de temps humit (i es pot elevar a molt humit), com diuen els que entenen d'aquestes qüestions. Aquesta és la raó que fa pujar les mànigues dels entusiastes de la pedra seca, esperonant-los per a no deixar-se avançar per les busques del rellotge, per a no patir el deshonor que suposaria l'arribada del termini imposat i no tenir la barraca a punt.
El cronista s'atreveix a suggerir que, si veuen que el clima és el factor que introdueix més risc d'incompliment del contracte, poden demanar una carpa que cobreixi la zona de treball i així eliminar aquest factor de risc. Per altra banda, aquesta opció podria servir per a no desvetllar la marxa dels treballs fins al moment de la seva presentació en societat, un cop conclosa l'obra i polits tots els detalls, afegint un factor de sorpresa. El promotor de l'obra segur que disposa de recursos per a fer-ho. Queda dit i, si es porta a terme, el cronista no demanarà drets d'autor.
A les imatges podeu observar la progressió dels treballs. No calen paraules per a dir quantes fileres de pedres ha augmentat la paret ni la definició de la cal·ligrafia de la “C” que s'escriu al lateral. El que sí cal comentar és l'entusiasme amb el que els remenadors de pedres treballen i fan hores extres, sense parar atenció en la ciàtica o en l'artrosi de les eines de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada