
En formar la coberta de la barraca cal posar seny. Així com les parets es van fent engalavernant pedres amb una certa gràcia, la cúpula de la construcció requereix una tècnica més acurada en la que les pedres que van sortint, cap a l'interior del forat, han de tenir un contrapès que eviti la seva caiguda, tot fent-les sortir l'imprescindible. I així es van fent anells concèntrics fins arribar a un forat que pugui ser tapat amb una pedra que s'anomena “tapadora” (ostres, tu! Quin nom més enginyós.), que seria l'equivalent del “cobrir aigües” de la construcció urbana. Aquesta cúpula, vista des de l'interior, té una forma curiosa que, en ocasions, es podria catalogar com a peça d'art.
Aquesta operació indica que l'obra va per bon camí i, si no es produeixen fenòmens que impedeixin la seva continuïtat, es preveu que la seva finalització estigui propera.
Tothom coneix que la construcció de pedra en sec no és patrimoni de les nostres contrades. En aquest mateix bloc podeu accedir a un bon grapat d'enllaços d'arreu on es practica aquest saludable esport. Addicionalment, el cronista es permet adjuntar l'enllaç a aquest document (feu clic aquí), editat per la Junta de Andalucía, que és una guia pràctica molt exhaustiva d'aquest tipus de construcció. No us el perdeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada