Avui, jornada reglamentària, els pedrasequers han tornat a aixecar pedres i, amb aquestes, ha estat muntada una finestra en la paret diametralment oposada a la porta d'accés, amb la intenció de poder veure el seu interior quan s'il·lumini, fet que succeirà en caure el Sol per ponent. Com serà això ja es veurà en els capítols que han de venir (s'ha de mantenir una certa intriga per a fidelitzar el lector). Està tot ben pensat i apamant, com van fer els antics constructors a Stonehenge o, els més propers, a les piràmides d'Egipte. Veieu que, el trànsit rodat que accedeixi per la ronda de Llevant en direcció nord-est, tindrà una visió espectacular del frontal de la construcció. Cal esperar que aquesta meravellosa contemplació no els faci badar i els porti a encastar el vehicle a l'interior de la gran “C”.
Així doncs s'ha instal·lat finestra i fornícula. El primer element no és freqüent en el catàleg de les barraques properes, com tampoc és propi d'aquest tipus de construcció la utilització de morter per a unir les pedres (això ja ha estat justificat en entrades anteriors). Podríem dir que ens trobem davant d'anacronismes que el cronista preferiria encabir en el concepte d'eclecticisme, ja que es conforma una simbiosi entre elements propis del purisme en la construcció en pedra seca, barrejats amb altres elements moderns o poc habituals que aporten un afegit tant en seguretat com en imatge.
Just al davant de la porta, un mur emmarca un quadre, amb fons de color negre, que indica el quilòmetre zero del torrent de Colobrers, afegint elements que augmenten l'interès estètic de la construcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada