Les diferències que es poden trobar entre una barraca i una pila de pedres són, bàsicament, dues, a saber: la primera és la buidor de l'interior, l'absència de farcit que dóna l'espai necessari per a encabir persones, animals o coses; la segona, i no menys important, és la porta per a poder accedir-hi. Pot semblar obvi, però no és així. Passa com amb l'invent de la roda, que tant se n'ha parlat, oblidant que el mèrit radica en el descobriment del forat del centre, sense el qual la roda no serveix per a res.
Doncs ja tenim una porta per a entrar i sortir de la construcció, espai que no gaudiria d'aquesta condició si no disposés de la corresponent llinda, element imprescindible per a gaudir de tots els atributs d'una porta com cal. La gran pedra plana ha estat hissada amb molta voluntat i tanta força com ha calgut, ja que pesava com una llosa, fent reposar els seus extrems sobre els muntants prèviament aixecats.
Ara tocarà filar prim per a fer la coberta, que és una cúpula que es va formant per aproximació de les pedres considerades més adequades, descartant còdols i rocs massa irregulars. Les planes i no excessivament gruixudes són les més adequades per a una bona coberta, com hauràs imaginat tu, estimat lector o estimada lectora, amb la teva experiència adquirida en el món barracaire.
Per altra banda, els experts en cal·ligrafia continuen amb el dibuix de la gran “C”, que s'engolirà tanta pedra com dues barraques, tot i que no presenta les dificultats que aquestes per no haver de justificar un interior buit, una llinda o un sostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada