Desmuntant abans de tornar a muntar

Les tasques de la jornada han estat portades a terme en funció de les previsions i les improvisacions pròpies de l’ordenada anarquia que governa el grup.

Com s’havia anunciat, el desmuntatge de la barraca ha estat iniciat, combinat amb la neteja de les soques que es troben en l’entorn de la construcció, tasca aquesta última a la que s’arriba després d’uns quant renecs en entrebancar-se la tropa amb les restes de les bardisses que es conservaven per allà escampades.

Els que anaven traient la pedra la passaven al grup d’arxivers, que la classificaven per mides, formes i “perquè sí”, allà on creien que havien d’anar. Aquesta tasca és molt important per raó que, quan es torni a muntar la barraca, s’haurà de fer en sentit invers al desmuntatge. Bé! Això serà més o menys o per aproximació, ja que les pedres no són numerades ni marcades de cap manera i la memòria dels pedrasequers no té suficients gigabytes com per a retenir tanta informació. Al final, com és habitual, faltarà pedra i s’haurà de recol·lectar del que es trobi en el radi més proper de la barraca, ja ho veureu!

Aquesta construcció s’escau molt bé per a la parella a la que ha estat dedicada. El fet de tenir dos cossos permet establir diferents configuracions d’ocupació i, si en algun moment es produeixen discrepàncies en la parella, poden ocupar una estança cadascú fins que les aigües tornin a calmar-se. Per altra banda i en el supòsit de normalitat en la relació conjugal, es pot utilitzar l’estança interior, més càlida, per a la temporada hivernal i l’estança exterior per a suportar més bé la xafogor de l’estiu.