dimarts, 3 de gener de 2012

Recordant el Jaume Martí


Els membres del Grup de Recerca de la Pedra Seca volem retre un sentit homenatge al company i amic que ens ha deixat. En el decurs dels últims tres mesos s’ha produït una segona pèrdua en el grup, i les dues molt valuoses.

Sabem que el Jaume Martí tenia una antiga i gran amistat amb el Pere Cardona, que va començar en les caminades de dimarts i dijous per a cercar corriols perduts, netejar-los i fer-los practicables pels excursionistes. Més tard va venir l’afició d’explorar i arranjar fonts, que va donar contingut al llibre publicat amb aquest motiu. En acabar-se aquest projecte, la conseqüència lògica va ser engrescar-se en la recerca de barraques de vinya.

Benvolgut Jaume, tot fa pensar que no has volgut perdre el teu amic recentment traspassat, sinó que l’havies dit que t’esperés uns dies per a continuar caminant de la mà, per corriols de nous boscos en el més enllà.

Quan vàrem començar a trobar barraques i el seu estat de conservació ho permetia, tot fent petits arranjaments per evitar que s’escolés l’aigua i les malmetés, tu t’avançaves a la resta del grup per a fer la rehabilitació, i no tenies cap tipus de por de pujar-hi a sobre, degut a la teva experiència apresa dels teus pares i avis al teu poble de les terres d’Alacant (con tu l’anomenaves “La millor terreta del món”). A partir d’aquí tu vas ser el nostre mestre de la pedra seca (mestre marginador). Quan, desprès d’estudiar molt els diferents tipus de barraca, vàrem decidir construir-ne una pràcticament nova, davant els errors comesos, tu ens vas animar a refer-la de nou amb un aplom que vàrem admirar i en el que emmirallar-nos.

Més tard han entrat noves persones al grup i tots t’han reconegut com a mestre. I ens sorprenies, quan començàvem una obra nova, amb la teva velocitat en posar pedra, més alta que els teus ajudants a proveir-te del material, i més d’una vegada et vas sentir com si la barraca s’hauria de lliurar dins d’un termini establert

Has sigut una persona activa i desinteressada que t’estimaves el poble i el país, defensant un patrimoni que és comú dels Països Catalans. La recompensa pel teu treball és veure reconstruïa una obra que estava en runes, transformada en una sòlida construcció que, com a mínim, durarà uns quans anys i la podran gaudir les futures generacions

Aquest trist comiat d’avui no pot ser de resignació. Per això els teus amics tenim el deure i el repte de continuar endavant seguint el teu mestratge, engrescant-nos en nous reptes perquè és, sens dubte, el que més il·lusió et faria estimat Jaume.

Amic Jaume, el record de la teva afabilitat i la bonhomia que sempre ens mostraves estarà sempre viu en els nostres cors. Gràcies per tot el que ens has donat. Desitgem de tot cort que descansis en pau.

Grup de Recerca de la Pedra Seca

1 comentari:

  1. molt ànims a tota la colla, la recerca continúa
    endavant i força!
    roser cardona

    ResponElimina