La barraca número 160 ha rebut les atencions dels pedrasequers.

Ha estat buidat l'interior i s'ha posat ordre entre les pedres caigudes de la construcció original i de les que es trobaven pels voltants. 

Aquesta barraca té ínfules de construcció il·lustrada. El seu interior estava equipat amb una fornícula que, segurament, tindria unes funcions més elevades que les que correspondrien a la categoria de la barraca d'un rabassaire vulgar. Si ens deixem gronxolar en els braços de la fantasia, podem imaginar un camperol que s'arrecera a l'interior de la barraca i agafa un llibre de la fornícula, que manté a mode d'humil biblioteca, i es posa a llegir paraules que el transporten per l'espai i el temps sense límit, oblidant per una estona les feixugues tasques que l'esperen fora. El complement d'aquesta utòpica imatge seria un porró del vi que ell mateix ha produït, munyit del raïm que ha crescut en una terra regada amb la seva suor. 

Els “harrijasotzailes” locals no han dedicat el seu temps d'aquest matí a llegir un llibre ni a aixecar cap porró de vi. Han remenat pedres, han renegat, han fet conya i, fins i tot, discutit una mica, però tot dins del prudent i seré tarannà que els caracteritza.