Obrint pas |
En aquesta jornada el grup ha tornat a
partir-se en dues seccions, una tenia com a objectiu netejar el camí que uneix
un dels circuits de barraques que s'ha dissenyat allà, pas barrat encara pels
arbres que no van aguantar drets en les passades ventades, alguns d'ells amb un
diàmetre de soca considerable. Aquesta secció, amb el concurs de dues serres
mecàniques i d'altres eines esmolades, s'ha posat a treballar amb molt
d'entusiasme, tallant a tort i dret tot el que trobaven pel davant.
En plena feina |
L'altra secció s'ha instal·lat a la barraca
del Camí de Cavalls, on tenien la intenció d'adreçar l'alzina que havia crescut
al ben mig del seu interior, amb l'objectiu de mantenir-la allà dins donant-li
a la barraca la imatge d'un monumental gerro amb una planta que no calia regar.
En buidar l'interior de la construcció, ja s'havia dit que les arrels del
arbret havien quedat bastant exposades i, en intentar posar dreta la soca han
cedit dels seu arrelament precari i ha caigut, així que el dilema sobre alzina
dins o alzina fora ha quedar definitivament resolt.
Detall d'armari interior |
En aquesta ocasió, fet inusual i que s'evitarà
la seva repetició, la cerimònia de l'esmorzar ha estat celebrada per separat,
cada secció allà on es trobava, ja que, d'haver-se volgut reunir per a
combregar plegats, s'hauria fet massa tard. Tot i així, s'ha compartit la
provisió de catànies i figues seques quan s'ha tornat a reunir tot el grup, ja
amb les mans a la massa de les feines de restauració de l'esmentada barraca.
Hi ha molta pedra i bona però, coneixent a
aquesta tropa, el cronista no té cap mena de dubta que encara en faltarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada