dimarts, 22 de desembre de 2015

Barraques i camins

Obrint pas
Les barraques que restauren els membres del grup no tindrien cap sentit si no són visitades, i no per donar ales al ego dels pedrasequers ja que el tenen ben controlat. El medi on es troben aquelles peces és la sala d'exposicions de les seves obres d'art, i s'ha d'anar allà per a extasiar-se amb tan magnífiques obres, fet que requereix disposar d'uns camins transitables.

En aquesta jornada el grup ha tornat a partir-se en dues seccions, una tenia com a objectiu netejar el camí que uneix un dels circuits de barraques que s'ha dissenyat allà, pas barrat encara pels arbres que no van aguantar drets en les passades ventades, alguns d'ells amb un diàmetre de soca considerable. Aquesta secció, amb el concurs de dues serres mecàniques i d'altres eines esmolades, s'ha posat a treballar amb molt d'entusiasme, tallant a tort i dret tot el que trobaven pel davant.

En plena feina
L'altra secció s'ha instal·lat a la barraca del Camí de Cavalls, on tenien la intenció d'adreçar l'alzina que havia crescut al ben mig del seu interior, amb l'objectiu de mantenir-la allà dins donant-li a la barraca la imatge d'un monumental gerro amb una planta que no calia regar. En buidar l'interior de la construcció, ja s'havia dit que les arrels del arbret havien quedat bastant exposades i, en intentar posar dreta la soca han cedit dels seu arrelament precari i ha caigut, així que el dilema sobre alzina dins o alzina fora ha quedar definitivament resolt.

Detall d'armari interior
En aquesta ocasió, fet inusual i que s'evitarà la seva repetició, la cerimònia de l'esmorzar ha estat celebrada per separat, cada secció allà on es trobava, ja que, d'haver-se volgut reunir per a combregar plegats, s'hauria fet massa tard. Tot i així, s'ha compartit la provisió de catànies i figues seques quan s'ha tornat a reunir tot el grup, ja amb les mans a la massa de les feines de restauració de l'esmentada barraca.

Hi ha molta pedra i bona però, coneixent a aquesta tropa, el cronista no té cap mena de dubta que encara en faltarà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada