Més val traça que força

En Jordi García Salinas (1994) recull en la seva obra “Refranys i frases fetes populars catalanes” el que dóna títol a aquesta crònica. El cronista desconeix si l’autor havia estat en contacte anteriorment amb els hàbils pedrasequers o, simplement, va fer una traducció quasi literal del “Más vale maña que fuerza” castellà. La qüestió principal és que, un cop més, els caps pensants del grup, avalats per títols universitaris dels d’abans, que són els que tenen un valor empíric i envellit en bota de roure, han donat resposta als reptes tècnics que es presenten en el, cada cop més tecnificat, esport d’aixecar pedres d’un lloc per a posar-les en un altre.

A la imatge podreu observar l’enginy que ha estat provat reeixidament en el decurs de la jornada d’avui. Possiblement, en les properes setmanes trobareu les seves rèpliques a les botigues dels xinesos, que són especialistes en copiar tots els aparells d’utilitat comú i a preus més baixos.

Aquest estri és d’unes prestacions immillorables per a desplaçar pedres amb el mínim esforç i funciona en tots dos sentits, és a dir: les puja i les baixa. La seva reversibilitat serveix tant per buidar les barraques de les pedres caigudes al seu interior, quan es comencen les tasques de la seva restauració, com per a pujar-les després a les parets que es van aixecant de nou. Podeu apreciar que el seu funcionament és bastant senzill i només requereix el concurs de dos operaris, un a cada punta de l’aparell; es carrega el carro de pedres o cabassos plens de ripio i s’estira o es deixa anar la corda, en funció de si es vol pujar o baixar el material, fent-lo lliscar sobre els rails de fusta. Es troba en curs la seva certificació tècnica i l’estudi del seu MTBF (Mean Time Between Failure).

A la imatge de l’estat actual de la barraca podreu apreciar una millora, respecte de les imatges anteriors, que prova l’eficàcia aconseguida amb la utilització de l’aparell inventat. El que no queda clar és l’eficiència del sistema, ja que es podria disparar el pressupost inicial de l’obra, tot i que hi ha el recurs de desviar una part de les partides destinades a ratafia.

Mentre un grup feia servir la joguina, un altre ha estat castigat a barallar-se amb els arítjols que encara campen a lloure per aquelles terres, tasca que esdevindrà una nova versió de la condemna de Sísif, i quan arribin a un extrem del camp, veuran que ja han brotat de nou els arítjols tallats al principi. Ara que, amb un bon esmorzar, totes les penes s’esvaeixen, com les bruixes quan s’entrebanquen amb un caramell ben plantat.