Fa fred, molt fred. Els guants d'obrer tot just protegeixen una mica les mans, que s'acaben d'escalfar engrapant pedres. Els pedrasequers exhalen l'alè construint petites boires, com si fumessin gruixuts cigars de l'Havana, però no paren de moure rocs d'una banda a l'altra. Una mica més i ja està. Apa! El caramell ja s'assenta en el lloc que li pertoca i aviat es trobarà envoltat de la verdor dels lliris.
Ep! Un arc de sant martí penja d'un arbre. Què és això? No..., no es tracta de cap sortida d'armari. És un homenatge a Joan Salvat-Papasseit acompanyat del poema que diu:
Damunt mon vaixell
l'arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.
El barracaire abassegador de paraules està content com un jònec, el seu urc reboteix per sobre de la faixa quan està de platxèria amb la xurma, mentre tot gai trascola el seu vi.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada