El cronista té indicis que aquell lloc havia estat freqüentat per un mestre, quina tasca principal havia estat la de rectificar les conductes un pèl salvatges dels mocosos d'aquella època. El s'esforçava en fer-los entendre que aprenent el nom dels reis visigots o els afluents de l'Ebre per la dreta no era suficient per a assolir la condició d'home aprofitable. Ell volia insuflar sensibilitat i ganes d'aprendre en aquells tendres cervells. Un cop al mes, els portava d'excursió a aquell bucòlic paratge i, mentre els nanos maquinaven en com apedregar els pardals que per allà volaven, el mestre llegia didàctics “Provervios y cantares” de Machado, com aquest de rabiosa actualitat:
De diez cabezas, nueve
embisten y una piensa.
Nunca extrañéis que un bruto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada