dimarts, 28 de febrer del 2023

Pocs però valents

El dia no es presentava bé per a moure's dins d'una estreta franja de terreny, encara que es traginessin rocs amunt i avall. Per altra banda, el fred ha foragitat el més sensibles i només s'ha aconseguit reunir una esquadra sense caporal. La seva tasca principal ha consistit en escalfar el seu físic desbrossant i netejant dues feixes a la zona on resideix l'erecte menhir. Alguna idea nova tenen al cap aquests artistes rupestres i necessiten espai per a desenvolupar-la. 

El cronista té indicis que aquell lloc havia estat freqüentat per un mestre, quina tasca principal havia estat la de rectificar les conductes un pèl salvatges dels mocosos d'aquella època. El s'esforçava en fer-los entendre que aprenent el nom dels reis visigots o els afluents de l'Ebre per la dreta no era suficient per a assolir la condició d'home aprofitable. Ell volia insuflar sensibilitat i ganes d'aprendre en aquells tendres cervells. Un cop al mes, els portava d'excursió a aquell bucòlic paratge i, mentre els nanos maquinaven en com apedregar els pardals que per allà volaven, el mestre llegia didàctics “Provervios y cantares” de Machado, com aquest de rabiosa actualitat: 

De diez cabezas, nueve 
embisten y una piensa. 
Nunca extrañéis que un bruto 
se descuerne luchando por la idea.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada