dimarts, 7 de gener de 2020

Mudances

Aquest curt període en el qual els pedrasequers han gastat el temps en gaudir de les Festes Nadalenques, Cap d'Any i Reis, ha servit també per a fer un exercici d'introspecció i reflexionar sobre certes actituds de domini que mantenien el grup dins d'un atzucac. Aquesta paraula es deriva de la veu àrab “az-zuqâq” que, com és sabut, descriu un carreró estret i sense sortida, situació que es produeix amb molta freqüència en la medina, o barri antic, de moltes ciutats on es parla aquesta llengua, com és el cas de Marràqueix, per posar un exemple. El cronista ha tingut el privilegi de viure personalment situacions realment complicades, en l'interior d'aquests estrets i laberíntics carrers, on va comprovar com un petit exercici d'humilitat permetia sortir d'aquelles situacions.

Prou de digressions. Anem al gra! El cas és que, en el decurs del comentat lapse de temps espiritual, l'Àngel Anunciador ha mostrat als esportistes de la pedra seca la millor solució per a resoldre el problema de la soca rebel, opció que va ser insinuada pel cronista en algun post anterior. Doncs sí, es mourà la barraca un pèl cap a la banda del puig de la Creu i quedarà solucionat el problema. Al cap i a la fi es tracta de moure pedres que, a diferència de la soca, no es troben arrelades al terra i, individualment, pesen menys que aquell tros d'alzina. Ara, les veus crítiques diran, i per què la van tallar, doncs? Encara s'ha de conservar l'esperança de què aquest exemplar de “Quercus ilex”, un cop els esportistes del roc pelat abandonin la zona, recuperi l'ambient de pau i serenor que li permeti ensenyar un petit brot verd, indicador de la seva victòria davant les agressions sobrevingudes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada