I la soca segueix allà

Les pedres van canviant de lloc però, la soca, la recalcitrant soca, la tossuda soca no es mou ni un pèl. Li han furgat una mica les arrels, amb la intenció de que es deixi anar, però no, el seu orgull d'alzina centenària diu que no, que no es mou d'allà voluntàriament. Caldrà utilitzar mètodes més contundents per a que es rendeixi.

Això sí, les pedres es van movent d'un lloc a un altre, principalment formant paret, que és el què interessa per a restaurar la barraca.

El cronista és de l'opinió de declarar Diada Nacional aquell en el calendari que coincideixi amb l'eradicació total de la soca. Organitzar balls de plaça, focs d'artifici, jocs florals i berenars populars farcits de ratafia. L'expectació en l'esdevenir està enfocant el protagonisme en la soca, desviat de l'objectiu principal, que són les barraques de pedra seca. Però això no crea cap esquerda en l'ànim dels pedrasequers, hàbils coneixedors de matèries diverses que són capaços de rescatar fonts, netejar senders, arranjar forns de pega i de calç i, fins i tot, reparar rellotges de campanar. Això de la soca serà una petita anècdota que, segurament, no romandrà gaire temps en la memòria dels seus successors.