El jove Arnau ha partit per a sempre més al món de les ànimes lliures. Les creences espirituals de cadascú li poden assignar destins heterogenis, i el cronista té la seguretat de què la seva essència haurà arribat al que tots els diferents cultes han designat com el superior. Li podeu dir “Cel”, “Nirvana” o “Fusió amb l'Univers”, allà on sigui el seu esperit serà estimat, com ha estat estimat ell abans de partir.
El cronista no va arribar a tenir una relació estreta amb ell. El coneixia de compartir les tasques realitzades en les diferents restauracions de barraques en les que va participar, i també d'alguna celebració en la que va regalar la seva presència al grup. Només d'aquests petits tastets de la seva companyia, el cronista va quedar admirat de la seva personalitat, la seva bonhomia, el seu entusiasme i la seva generositat. Els adjectius de la seva lloança poden ser molt llargs, tant com serà la presència de la seva imatge en la memòria d'aquells que el van conèixer.
Avui ha tingut lloc el seu comiat a l'església de Sant Esteve. El taüt que contenia les seves despulles semblava lleuger sobre les espatlles dels qui el portaven, com si encara volgués alliberar la càrrega d'aquells que es trobaven al seu voltant.
No cal desitjar que descansis en pau. L'ànima d'una persona com tu és segur que reposarà amarada d'amor.
If you were to be lost in the river, Arnau,
your memories would not be lost with you.
Memories are forever.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada