Inicis dels treballs de reconstrucció de la barraca 117 o "de Mas Astafort"

De la barraca 117, o de Mas Astafort, es podia intuir la seva presència per les quatre pedres que emergien de la superfície de la terra. S’havia de tenir certesa de la seva existència per a arriscar-se a començar a gratar. La imatge d’en Pepet Pou, conservada en el temps per a memòria de qui se n’interessés per l’assumpte, va ser determinant per a esperonar els membres del grup a remoure aquella terra que colgava el record del passat.

Seguint el seu metòdic procediment (encara no escrit), els pedrasequers van començar netejant l’entorn de la construcció, eliminant bardisses i matolls que entorpien les tasques principals, com cirurgians de la terra que volen guarir una ferida.

Quan les barraques deixen de ser-ho és, normalment, perquè es produeix una implosió, fet que implica una acumulació de runa en el seu interior que s’ha de buidar, amb paciència, per a iniciar el procés de restauració. En el decurs d’aquesta segona tasca, els esforçats treballadors del roc pelat han desvetllat una construcció més gran de la que s’esperaven i s’han trobat amb  l’hora de plegar sense haver arribat al pla sobre el que es sustentava la barraca original, tot i haver desplaçat tres o quatre metres cúbics de material, barreja de rocs i terra plena d’història. Hi haurà feina per a dedicar-hi uns quants dies.