El grup de pedrasequers està de sort. Una ànima creativa posa notes de sensibilitat al voltant de les fredes pedres que fan barraques. Un treballat còdol ens ensenya la figura d'un pit-roig amb aires de mussol. Com sigui que aquest ocell no és cantaire, només fa un tic-tic molt suau, dels arbres pengen xilòfons de fusta que escamparan notes musicals que, dutes pel vent, faran vibrar les oïdes de les ànimes sensibles. Oh! Euterpe, que inspires pentagrames plens de rodones, blanques, negres, corxeres, semicorxeres, fuses i semifuses, fes que aquestes (excepte les del reggaetón) siguin les úniques armes amb les quals lluitin els éssers que transiten pel món.
El cronista té una certa vena lírica que no pot evitar de mostrar de tant en tant. Però la prosa del roc sec també copsa la seva atenció. La barraca número 138, dedicada al Francesc Català, va guanyant alçada i ja es perfila la base de la cúpula, unes filades amb ànsia de ser coronada de lliris i un erecte caramell espantador de bruixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada