No per repetir les tasques, en un cicle sense fi que recorda la condemna de Sísif, els pedrasequers es cansen del cicle que suposa cada restauració d'una barraca. A diferencia d'aquell que fou rei de Corint castigat per Zeus, els nostres aixecadors de pedres no ho han de fer sempre amb el mateix roc. Ells en disposen d'un bon grapat, els trien, els valoren i els col·loquen al lloc que els hi pertoca sense que tornin a caure.
La 164 no és cap excepció i les seves parets van creixent pedra a pedra entre renecs i rialles. La tropa ha crescut en número i les tasques es distribueixen com sempre: cadascú fa el que li ve en gana. El resultat final és fantàstic, millor que si s'hagués mesurat acuradament en un Gantt del Project de Microsoft.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada