Un dia més i les parets de la barraca van creixent.
El cronista haurà d'inventar alguna història, perquè la feina va lenta i no es produeixen novetats que siguin d'interès. L'audiència pot avorrir-se sobiranament.
L'any 2012, el que escriu, que ja havia participat en la restauració d'alguna barraca, va fer un viatge al Nepal. Trescant per les muntanyes allà instal·lades, va constatar que l'arquitectura de la pedra seca és d'abast mundial en veure uns murs molt ben construïts, uns camins pavimentats amb aquestes pedres i uns obrers que reparaven una paret. Aquella pedra voldrien els pedrasequers tenir-la aquí: Lloses ben planes, com podeu apreciar a les dues imatges finals, de les que s'obtenien unes peces fantàstiques per a qualssevulla utilitat.
 |
 |
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada