El títol del post d'avui no és gratuït. Allò
que s'està fent és realment pelar la superfície que dóna accés a la part del
gorg més espectacular, tros de geografia on s'ha instal·lat una selva de plantes
i bardisses, entre les que predomina l'enganxós i punxegut arítjol:
arítjol
[de
aritja]
m BOT
Liana espinosa de la família de les esmilacàcies (Smilax aspera), dioica,
proveïda de circells, de flors groguenques agrupades en ramells i de fruits
rodons. Cal esmentar l'arítjol baleàric (Smilax aspera varietat balearica).
El que menys importa als jardiners circumstancials
són les flors i els fruits d'aquesta cinta plena de punxes, ni tampoc la família
de la que ha sortit. Allò que realment preocupa és la facilitat que té per a
cargolar-se a les cames en les seves passes desprevingudes, a traïció com els covards.
Quin plaer fer-los conèixer les habilitats de l'esmolat dall! De cara com els
valents.
N'hi ha feina per a dies i, com sigui que el
grup treballa només els dimarts no festius, doncs es gastaran en aquell clot
unes quantes setmanes, que cada quatre i mitja fan un mes. Ja es veurà a mida
que es progressi. Tampoc es pot gastar molt de temps, no sigui que es trobin
arribant al final quan hagin tornat a créixer les planes del principi, en aquell
cicle inesgotable que la Natura ha ensinistrat els vegetals que poblen el
paisatge, festival animat allà pel rauc de les granotes, amb el seu repetitiu
roc-roc.
Encara no han arribat a l'aigua pel marge dret
del riu, la part obaga que acumula el gruix de la matèria vegetal. Poc a poc i
sense presses, que els arítjols estan a l'aguait.
D'altra banda, els membres del grup es
congratulen de l'estalvi que fan en la quota que s'hauria de pagar en un gimnàs
que, al cap i a la fi, aportaria els mateixos beneficis al seu organisme i,
allò que fan, és encara més divertit que aixecar quilos de ferro repetidament o
pedalar en una bicicleta que no porta enlloc. No trobareu cap de panxut, bé,
una mica sí, però només una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada