dimarts, 9 de juny de 2015

El Gorg d'en Fitó és dur de pelar

El títol del post d'avui no és gratuït. Allò que s'està fent és realment pelar la superfície que dóna accés a la part del gorg més espectacular, tros de geografia on s'ha instal·lat una selva de plantes i bardisses, entre les que predomina l'enganxós i punxegut arítjol:

arítjol

[de aritja]

m BOT Liana espinosa de la família de les esmilacàcies (Smilax aspera), dioica, proveïda de circells, de flors groguenques agrupades en ramells i de fruits rodons. Cal esmentar l'arítjol baleàric (Smilax aspera varietat balearica).

El que menys importa als jardiners circumstancials són les flors i els fruits d'aquesta cinta plena de punxes, ni tampoc la família de la que ha sortit. Allò que realment preocupa és la facilitat que té per a cargolar-se a les cames en les seves passes desprevingudes, a traïció com els covards. Quin plaer fer-los conèixer les habilitats de l'esmolat dall! De cara com els valents.

N'hi ha feina per a dies i, com sigui que el grup treballa només els dimarts no festius, doncs es gastaran en aquell clot unes quantes setmanes, que cada quatre i mitja fan un mes. Ja es veurà a mida que es progressi. Tampoc es pot gastar molt de temps, no sigui que es trobin arribant al final quan hagin tornat a créixer les planes del principi, en aquell cicle inesgotable que la Natura ha ensinistrat els vegetals que poblen el paisatge, festival animat allà pel rauc de les granotes, amb el seu repetitiu roc-roc.

Encara no han arribat a l'aigua pel marge dret del riu, la part obaga que acumula el gruix de la matèria vegetal. Poc a poc i sense presses, que els arítjols estan a l'aguait.  

D'altra banda, els membres del grup es congratulen de l'estalvi que fan en la quota que s'hauria de pagar en un gimnàs que, al cap i a la fi, aportaria els mateixos beneficis al seu organisme i, allò que fan, és encara més divertit que aixecar quilos de ferro repetidament o pedalar en una bicicleta que no porta enlloc. No trobareu cap de panxut, bé, una mica sí, però només una mica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada