dimarts, 30 de juny de 2015

Continuació amb poques variacions al gorg

Sap greu fer-se repetitiu però, tal com està la cosa, el grup ha continuat embolicat amb les canyes en mig de la xafogor de l'estiu. Si, en el moment culminant de la feina, haguessin entonat "El meu avi", om diria que es trobaven als enginys de Cuba tallant canya de sucre, tot just abans de posar-se contents amb els saludables xarrups de cremat de rom.

A una de les parets verticals que tanquen el gorg hi ha una acumulació de canyes que no volen baixar. El grup ha decidit deixar-les allà, a mode de mostra o com a element iconoclasta que confronti la netedat de l'entorn amb la situació anterior a l'afaitada que li han fet.

I poca cosa més a dir, ja es veurà com va la feina en el decurs de la jornada vinent. El entusiastes rapadors de boscos alberguen la petita esperança que l'entorn sigui visitat de nou per les escoles, com es feia quan ells eren petits. Això ja es veurà, que no depèn únicament d'aquest innocent anhel, i la canalla es troba ara molt entretinguda passant l'índex per sobre de les pantalles del mòbil, filmant les trompades que es foten per a penjar-les al WEB.   
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada