Tal com s'havia promès, es torna a la
pedra seca. I en aquest retorn es produeix el mateix problema de sempre: "falta pedra". Cóm és possible? Si la barraca estava quasi sencera i
ha estat desmuntada pel grup, la pedra hauria de ser tota allà, doncs no!! La
qüestió que es dirimeix esdevé diàfana si es compara el mur original amb el que
s'està construint, molt més ample i sòlid, amb menys possibilitats de venir-se
avall a la mínima bufada de vent o el corcó que suposa el constant filtratge de
les aigües de la pluja. La petita i bellugadissa serp que s'esmuny entre les
pedres restarà satisfeta del nou cau que li està quedant.
Els ciclistes que
passen per la pista miren, encuriosits, aquella tropa que esbufega aixecant
pedres i renega quan s'aixafa un dit no retirat a temps. Ara està quedant una
vista més maca d'aquell recó i, fins i tot, vindrà de gust aturar-se una estona
a l'ombra de la perera i el lledoner que flanquegen la construcció, con sentinelles
que presenten les seves capçades en contribució al bucòlic paisatge que allà es
dibuixa.
La següent
jornada de treball s'iniciarà amb una arreplegada de pedra comunitària, abans
de posar-se a col·locar-la al lloc que li pertoca. Aquesta és la intenció però,
coneixent el caràcter anàrquic dels components de la tropa, és possible que es
faci tot el contrari, primer posar la pedra i després anar a buscar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada