Finalització de la barraca 111 o del Josep Cadafalch i neteja de la font de la Mina

El cel mostrava un mantell de núvols un pèl amenaçador, com si digués que allà vosaltres si sortiu, però el grup no es deixa atemorir fàcilment i es va posar en marxa amb el mateix entusiasme que cada dimarts.

La barraca restaurada

Eines a l'esquena, camí avall cap a la barraca del Josep Cadafalch amb la intenció de deixar-la neta i polida per a la seva inauguració. El cronista es va quedar a la font de la Mina, equipat amb la màquina segadora que trinxa i talla tot el que se li posa pel davant. La resta del grup ha continuat cap a la seva zona de treball, on s'ha portat a terme el pla establert. Cap a l'hora de l'esmorzar, el segador ja havia pràcticament enllestit la seva tasca, deixant una bona esplanada davant la font, i la gana va guiar les seves passes fins al lloc on es trobaven els seus companys, tot animant-los a que deixessin la feina per a reposar amb l'entrepà a la mà. Les catànies del company Quim sempre són la cloenda de tan gratificant moment.

Addicionalment s'ha equipat el talús que baixa del camí carreter cap a la barraca amb uns esglaons que fan més còmode la baixada. L'obra civil també és important.

La font de la Mina

S'ha cisellat el número 111 al frontal de la llinda i s'ha donat per conclosa la tasca. La fotografia oficial es farà quan siguin presents tots els membres del grup, ja que avui faltaven uns quants.

Per aprofitar el temps que encara tenien pel davant, un grapat de membres del grup ha fet una descoberta pels voltants del Parany del Boter, amb la intenció de trobar una barraca que s'ha ubicat en l'interior de l'arbreda que hi ha allà, però la voluble Fortuna no els la afavorit amb les seves gràcies i no l'han trobada. Tocava fer retirada.

Barraca del tender de Mura

En el moment de la troballa

Els companys Jordi Guillemot i Quim Solbas van tenir la Fortuna de cara quan es van topar amb aquest monument a les barraques. Una barraca de tres cossos i en molt bon estat, encara que amagada entre les bardisses, com un marrec que juga a esmunyir-se en la foscor per a que no el trobin, i així havia passat molts anys.

La tasca d'avui ha estat centrada en la neteja. Om diria que fent servir una galleda, un plomall i un pal de fregar, però els estris que gasten aquesta tropa són més contundents i les bardisses ja tremolen quan senten les seves passes, apropant-se.

Finalitzant les obres

Amb els lliris plantats

A les imatges podeu observar l'estat en el moment de la troballa i en que ha quedat després de la intervenció de la brigada de neteja i restauració, encara que posteriorment s'ha procedit a la plantació de lliris al seu damunt, formant una corona que la distingeix com la reina de les barraques (tercera imatge  de darrera hora). Desafortunadament no es troba dins dels límits geogràfics de la jurisdicció sota els dominis del grup, però ja la senten com a filla adoptada, amb el permís dels companys que la van donar a la llum.

Algú ha apuntat la versemblant idea d'obrir un negoci de turisme rural en aquesta edificació, que més rural no es pot trobar enlloc del món.

En finalitzar les tasques, un grapat dels membres de l'esforçat grup s'ha engrescar en un dinar de germanor, com a cloenda de la reeixida jornada.

Inici de la restauració de la barraca 111 o d'en Josep Cadafalch

En arribar

La barraca 111 o d'en Josep Cadafalch es troba un pèl amagada en el bosc, tant és així que els membres del grup s'han trobat en la necessitat de fer una petita excursió fins al lloc on està instal·lada, endinsant-se entre arbres i matolls que creixen anàrquicament al seu voltant.

La construcció es troba en un estat acceptable, que requerirà petits treballs de reparació d'algunes parts que han estat erosionades per les inclemències dels meteors. En principi, a un primer cop d'ull, no es preveu haver de transportar pedra, encara que se'n troba pels voltants de la barraca.

El membres del grup, que ha crescut en número en les darreres edicions, han pres possessió del lloc i, quasi com si hagués sonat la sirena de la fàbrica, s'han posat tots a treballar, com és habitual, cadascú en la tasca que li ha vingut en gana però amb seny, molt de seny. No cal dir que la primera tasca del projecte, després de tallar alguna branqueta per a fer el penjador de la motxilla, és la de la neteja i, un bon grapat de abnegats treballadors dall en mà, han començat a fer cops a tort i dret fins que no ha quedat una bardissa en quatre o cinc metres a la rodona de l'eix de la barraca.

L'hora d'esmorzar ha estat respectada amb devoció, produint-se una escampada de treballadors com els nens d'escola a l'hora del pati, cadascú ocupat en fer-ne bon ús del que portava a la motxilla però, això sí, sense parar d'enraonar. Érem 12 més 1, com diu l'Evangeli que eren els d'aquella tropa que van sopar plegats per última vegada.     

  

El que escriu s'ha posat el vestit d'astronauta i s'ha penjat de l'arnés la màquina desbrossadora, amb la intenció de netejar el camí d'accés a la zona de treball, tasca que li ha ocupat tot el matí fins que el dipòsit de la seva nau intergalàctica s'ha quedat sense combustible, tot just en arribar a la font que nodreix d'aigua al mas de Can Cadafalch, on unes acolorides rajoles diuen "Benvinguts siau".

En marxar

La jornada laboral s'ha donat per conclosa cap a migdia, quan el grup, com els nans de la Blancaneus carregats d'eines però sense cantar, han iniciat el camí de retorn cap a l'aparcament on havien deixat els cotxes, on han estat rebuts per uns juganers cadells de gos que els aguaitaven amb molta atenció.

"- Que l'AVE encara no arriba a Girona, que encara falta algun tros de via per posar", "- Que no home, que no, que l'AVE sí que arriba a Girona ja des de fa temps", "- Que et dic que no, que encara no es pot anar de Barcelona a Girona en AVE", "- Escolta'm, i si ho mirem i ens informem?". Vet aquí la conversa de comiat.

Finalització de les obres de la barraca 186 o del collet del Castell

Les previsions fetes a ull han resultat encertades i les obres de reconstrucció de la barraca 186, altrament coneguda com "del collet del Castell", han estat finalitzades amb èxit.

Un cop tapat el forat que li quedava dalt de tot, s'ha escampat una bona quantitat de cendra que ha fet de llit per a rebre tota la terra que s'ha encabit dalt del sostre, on s'ha plantat l'espantabruixes que és el caramell. La cerimònia de la plantada de lliris ha estat enregistrada, molt acuradament, pel Jordi Guillemot amb la seva càmera de filmar. Finalment s'ha brindat amb un gotet de vi bo acompanyat d'uns fruits secs, a mode de petita celebració, obsequi del company Josep Llinares, inaugurant el servei de la taula que ha quedat instal·lada davant la porta, com un petit dolmen domèstic i funcional.

L'obra ha deixat satisfets a tots els membres del grup, que han posat amb l'ànim ben eixamplat davant la porta de la construcció, en la corresponent fotografia per a la posteritat, o no.

 S'ha fet l'arreplegament de totes les eines i estris utilitzats i cap a casa.

 El grup encara té feina pendent fora de la seva jurisdicció i, en properes sortides, es dedicarà a restaurar una barraca de tres cossos que es troba dins del terme de la població de Mura. Aquesta peça en una raresa, motiu pel qual s'haurà de fer una acurada tasca que permeti la permanència de la mateixa en vertical durant molt de temps.

Nou impuls a la barraca 186 o del coller del Castell

Per cortesia del Jordi Guillemot

La barraca va creixent, encara que no tan ràpidament com seria d'esperar, però les pedres pesen un ..., bé més d'un quilo i no pugen soles, a banda que s'han d'anar a buscar ja un pèl lluny, per haver esgotat les existències que hi havien pels voltants de la barraca.

El foradet que ha quedat

El Josep, propietari dels terrenys i, per extensió, també de la barraca que s'està restaurant, ha contribuït amb la seva màquina retroexcavadora per a proveir de pedra, fet que ha esperonat els ànims dels contumaços apiladors i han iniciat una impetuosa sessió de col·locació de material a sobre de la construcció, que ha vist com la seva fontanel·la ha minvat fins al punt que serà taponada en la propera sessió (això s'espera), encara que les previsions són del tot fetes a ull i no existeix risc de penalització si l'obra es lliura amb retard, faltaria més.

La Taula Rodona

Un reduït grup s'ha dedicat a fer realitat el somni d'un dels membres de la colla, que s'ha entossudit en fer baixar una pedra de la mida del sostre d'un dolmen, amb la que té la intenció de muntar una taula (rodona, com la dels cavallers del rei Artur) just al davant de la porta d'entrada a la barraca. Allà juraran fidelitat a l'ordre dels cavallers Pedraferits, amb el compromís de celebrar la conclusió de cada barraca amb una bona atipada, fins que el cos aguanti.

Polint la feina. Hores extres a la barraca del collet del Castell

El company Jordi Guillemot, impulsor del grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall i provocador d'algunes de les vel·leïtats del grup de Castellar, és rigorós amb la seva tasca i li agrada polir-la per a major gaudiment del subjecte de les seves atencions.

Aquest rigor el porta a fer hores extres en la seva tasca barracaire, temps en el que ha posat un pèl d'ordre en la barraca del Collet del Castell, en la que es troba treballant una brigada mixta composada per membres de les dues colles d'apiladors de pedres.

A les fotografies que acompanyen aquest escrit podeu observar la rentada de cara que li ha fet a la barraca i com ha deixat el forat que encara té a la closca, i que s'haurà de tapar acuradament en les properes sessions.

Bona tasca Jordi. Salut i barraquisme for ever!

Tornem-hi. Barraca 186 o del collet del Castell

 El grup d'apiladors de pedres ha necessitat un curset ràpid d'adaptació, un petit reciclatge en el feixuc i cooperatiu treball d'aixecar pedres grosses, aquelles que requereixen el concurs de més braços dels que està dotat un sol membre i, fins i tot, del providencial trespeus i el potent ternal que li penja entre les cames.

Avui han concorregut un total de tretze elements però, afortunadament, aquest guarisme no ha estat portador de mala sort, ans al contrari, totes les tasques s'han desenvolupat sense entrebancs remarcables i amb tots els efectius sans i estalvis en finalitzar la jornada.

Una part del grup s'ha dedicat a tirar pedra avall del talús que mena cap al castell, quasi com un joc de bitlles però al revés, tot procurant no tocar els companys que es movien en la part baixa, al voltant de la barraca. El altres s'han dividit en dues faccions, una que muntava el trespeus i els altres que s'ho miraven amb molta atenció, fins que l'estri ha estat a punt per a lluitar contra la gravetat i ha començat a exercir la seva funció.

El nivell de renecs ha estat moderat, pot ser per la presència d'una dona, però sempre s'escapa algun quan un dit, un pèl despistat, es queda entre dues pedres que tendeixen a juntar-se. En aquests casos no hi ha prou amb un "ai!", és necessari quelcom més fort per a apaivagar la fiblonada d'aquell instant.

Les tasques portades a terme han fet progressar la construcció (amb més ímpetu després del reparador esmorzar), fins al punt de que es calcula que, en dos dies més de feina, es podrà desplegar la acolorida parafernàlia que decora el element restaurat i obtenir la fotografia que immortalitzarà el moment.