Per cortesia del Jordi Guillemot |
La barraca va
creixent, encara que no tan ràpidament com seria d'esperar, però les pedres
pesen un ..., bé més d'un quilo i no pugen soles, a banda que s'han d'anar a
buscar ja un pèl lluny, per haver esgotat les existències que hi havien pels
voltants de la barraca.
El foradet que ha quedat |
El Josep,
propietari dels terrenys i, per extensió, també de la barraca que s'està
restaurant, ha contribuït amb la seva màquina retroexcavadora per a proveir de
pedra, fet que ha esperonat els ànims dels contumaços apiladors i han iniciat
una impetuosa sessió de col·locació de material a sobre de la construcció, que
ha vist com la seva fontanel·la ha minvat fins al punt que serà taponada en la
propera sessió (això s'espera), encara que les previsions són del tot fetes a
ull i no existeix risc de penalització si l'obra es lliura amb retard, faltaria
més.
La Taula Rodona |
Un reduït grup
s'ha dedicat a fer realitat el somni d'un dels membres de la colla, que s'ha
entossudit en fer baixar una pedra de la mida del sostre d'un dolmen, amb la
que té la intenció de muntar una taula (rodona, com la dels cavallers del rei
Artur) just al davant de la porta d'entrada a la barraca. Allà juraran
fidelitat a l'ordre dels cavallers Pedraferits, amb el compromís de celebrar la
conclusió de cada barraca amb una bona atipada, fins que el cos aguanti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada