 |
| En arribar |
La barraca 111 o
d'en Josep Cadafalch es troba un pèl amagada en el bosc, tant és així que els
membres del grup s'han trobat en la necessitat de fer una petita excursió fins
al lloc on està instal·lada, endinsant-se entre arbres i matolls que creixen
anàrquicament al seu voltant.
La construcció es
troba en un estat acceptable, que requerirà petits treballs de reparació
d'algunes parts que han estat erosionades per les inclemències dels meteors. En
principi, a un primer cop d'ull, no es preveu haver de transportar pedra,
encara que se'n troba pels voltants de la barraca.
El membres del
grup, que ha crescut en número en les darreres edicions, han pres possessió del
lloc i, quasi com si hagués sonat la sirena de la fàbrica, s'han posat tots a
treballar, com és habitual, cadascú en la tasca que li ha vingut en gana però
amb seny, molt de seny. No cal dir que la primera tasca del projecte, després
de tallar alguna branqueta per a fer el penjador de la motxilla, és la de la neteja
i, un bon grapat de abnegats treballadors dall en mà, han començat a fer cops a
tort i dret fins que no ha quedat una bardissa en quatre o cinc metres a la
rodona de l'eix de la barraca.
L'hora d'esmorzar
ha estat respectada amb devoció, produint-se una escampada de treballadors com
els nens d'escola a l'hora del pati, cadascú ocupat en fer-ne bon ús del que
portava a la motxilla però, això sí, sense parar d'enraonar. Érem 12 més 1, com diu l'Evangeli que eren els d'aquella tropa que van sopar plegats per última vegada.
El que escriu
s'ha posat el vestit d'astronauta i s'ha penjat de l'arnés la màquina
desbrossadora, amb la intenció de netejar el camí d'accés a la zona de treball,
tasca que li ha ocupat tot el matí fins que el dipòsit de la seva nau intergalàctica
s'ha quedat sense combustible, tot just en arribar a la font que nodreix
d'aigua al mas de Can Cadafalch, on unes acolorides rajoles diuen "Benvinguts
siau".
 |
| En marxar |
La jornada
laboral s'ha donat per conclosa cap a migdia, quan el grup, com els nans de la
Blancaneus carregats d'eines però sense cantar, han iniciat el camí de retorn
cap a l'aparcament on havien deixat els cotxes, on han estat rebuts per uns
juganers cadells de gos que els aguaitaven amb molta atenció.
"- Que l'AVE
encara no arriba a Girona, que encara falta algun tros de via per posar",
"- Que no home, que no, que l'AVE sí que arriba a Girona ja des de fa
temps", "- Que et dic que no, que encara no es pot anar de Barcelona
a Girona en AVE", "- Escolta'm, i si ho mirem i ens informem?".
Vet aquí la conversa de comiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada