El clima i el calendari estrenyen

Els dilluns no eren dies de feina, fins ara: Els pedrasequers han anat a treballar avui.

Aquest mes de maig ha estat el més plujós del que hem deixat de segle. Les previsions per al juny que es presenta pel davant també són de temps humit (i es pot elevar a molt humit), com diuen els que entenen d'aquestes qüestions. Aquesta és la raó que fa pujar les mànigues dels entusiastes de la pedra seca, esperonant-los per a no deixar-se avançar per les busques del rellotge, per a no patir el deshonor que suposaria l'arribada del termini imposat i no tenir la barraca a punt.

El cronista s'atreveix a suggerir que, si veuen que el clima és el factor que introdueix més risc d'incompliment del contracte, poden demanar una carpa que cobreixi la zona de treball i així eliminar aquest factor de risc. Per altra banda, aquesta opció podria servir per a no desvetllar la marxa dels treballs fins al moment de la seva presentació en societat, un cop conclosa l'obra i polits tots els detalls, afegint un factor de sorpresa. El promotor de l'obra segur que disposa de recursos per a fer-ho. Queda dit i, si es porta a terme, el cronista no demanarà drets d'autor.

A les imatges podeu observar la progressió dels treballs. No calen paraules per a dir quantes fileres de pedres ha augmentat la paret ni la definició de la cal·ligrafia de la “C” que s'escriu al lateral. El que sí cal comentar és l'entusiasme amb el que els remenadors de pedres treballen i fan hores extres, sense parar atenció en la ciàtica o en l'artrosi de les eines de treball.

La pedra estava un pèl mullada

Així com l'aigua de la pluja esperona els ànims del blat i la fava (també de la mongeta de ganxet, és clar!), de forma inversament proporcional abalteix els del pedrasequer comú, aquella espècie en perill d'extinció que habita les terres properes.

 No ha sigut un matí de grans tempestes, ni d'aiguats provocadors de catàstrofes irreparables. Ha sigut un plugim ben ximple, unes gotetes d'aquelles que queien quasi sense intenció de mullar, com si els núvols que solcaven els incerts camins de l'aire s'haguessin llevat mandrosos i amb ressaca. Tot i així, els pedrasequers han sortit dels seus caus i s'han reunit al voltant de l'obra, amb la intenció d'avançar allà on els hi fos permès, entre goteta i goteta.

Al final de la jornada, les parets de la barraca han vist incrementat el número de fileres de pedra i el relleu del lateral s'ha perfilat un pèl més, fent palesa la forma de gran lletra “C” que serà ben visible des del satèl·lit de Google ( i, pot ser també, pels extraterrestres).


S'ha de tenir en compte que, per les característiques d'aquesta obra, la seva progressió és més lenta que la d'una barraca comú, amagada en mig del bosc. En aquest cas, el joc del “tetris” que suposa anar encaixant les pedres que cauen, ha d'anar acompanyat de la seva unió amb morter, element essencial que cohesionarà les pedres i això afegeix una complexitat addicional a la construcció. Allà, l'expressió “ves a pastar fang”, es troba orfe de connotacions ofensives, simplement es demana de posar en marxa la formigonera i fer això: pastar fang de morter.

Una obra amb batec

Avui ha estat un dia excepcional. El cronista no voldria posar-se cursi, tot i que sent com li puja l'emoció per la transcendència dels fets, com la llet puja al pit de la dida delerosa de nodrir el fill aliè.

Els pedrasequers, fidels al seu compromís, han posat les primeres pedres de la barraca de pedra seca (no seca del tot) que guarnirà la rotonda que es troba a la confluència de les rondes de Llevant i Tramuntana, com una condecoració de Rosa dels Vents que, de forma totalment altruista, regalen a la població. L'obsequi que fan és el del seu temps, la seva experiència i el seu esforç, ja que el material el subministra l'ajuntament, com a promotor de l'obra.

Les primeres autoritats del consistori han visitat el lloc dels fets, com solen fer en qualsevol acte de rellevància que es porta a terme dins de la seva jurisdicció. En aquests casos, l'humil anonimat no té cabuda: cal pregonar tot el que es fa i deixar palès que els compromisos adquirits no s'esvaeixen com les paraules dites al vent (o sí?).

El conjunt comptarà amb tres espais, a saber:

1.- A l'interior de la rotonda s'ubicarà la barraca, de planta quadrada i amb les cantonades arrodonides, envoltada de quatre oliveres.
2.- També dins de la rotonda hi haurà un espai que indicarà el quilòmetre zero del torrent de Colobrers.
3.- Prop de la rotonda, i a un dels laterals de la ronda de Llevant, s'ubicarà un relleu en pedra seca que ha ideat el pedrasequer Josep Llinares. Aquest espai comptarà amb un parell d'oliveres, a mode de sentinelles que faran guàrdia dia i nit.

La pedra subministrada té una qualitat molt bona i permetrà enllestir l'obra en un termini que no serà molt dilatat, sempre que la meteorologia ajudi un mica i es comprometi a fer ruixats només a la tarda, quan els obrers ja facin una becaina al sofà del saló de casa seva dormint la telenovel·la.

El cronista, en el decurs de la seva becaina, ha somiat un sonet que transcriu a continuació:

La barraca de la rotonda 

(Castellar del Vallès, 15/05/2018) 

Bufa suau el vent que ve de Llevant 

i la Tramuntana li barra el pas, 

formant una galerna en el cabàs 

de les pedres que s’aixequen cantant. 

I ells, ufanosos i de peu estant, 

es miren els rocs dient: I tu on vas? 

Aquí al davant que, en ser vist, més lluiràs. 

I, poc a poc, les parets van pujant. 

Li faran ombra branques de la pau 

mentre cauen els fulls del calendari, 

mentre el cel, de negra nit, torni blau 

en sorprenent esdevenir diari, 

tot fent seu aquest amorós catau 

il·lumini el seu cor fabril, calcari.

..ooOoo..

La nova barraca número 43 està finalitzada

I cal dir “nova” perquè s'assembla a l'anterior igual que es podria confondre la fisonomia d'aquest cronista amb la del George Clooney. Es fa palesa l'experiència que han adquirit aquests pedrasequers amb la pràctica d'aixecar pedres cada dimarts, aconseguint construccions cada vegada més ben acabades, tant pel que fa a la tècnica com a l'estètica. El seu titular estarà ben content.

En el decurs de la jornada d'avui, aprofitant la matinal treva que ha donat el raig de cada dia del mes de maig, ha estat finalitzada la construcció de la barraca, tot i que falta algun detall, com ara el reforç del marge i també fer-li l'implant capil·lar de lliris, amb la intenció de guarnir l'esvelt caramell que barra el pas a les bruixes.

Però aquestes feines de maquillatge hauran d'esperar. La propera jornada de treball estarà dedicada a l'inici de la construcció de l'anunciada barraca que hauran d'aixecar a la rotonda de la Ronda de Llevant, on les oliveres han tingut l'amabilitat d'apartar-se provisionalment i s'ha construït la base sobre la que s'acumularan les pedres (encara per arribar) que, sense protagonisme individual, en el seu conjunt seran barraca.

El cronista s'atreveix a preveure que, en aquesta ocasió i sense que serveixi de precedent, no faltarà pedra i, si en falta, arribarà soleta, sense haver-la d'arrencar de la geografia propera. Addicionalment, els pedrasequers comptaran amb l'avantatge que podran anar a l'obra caminant, esquivant el risc “in itinere” del vehicle motoritzat. Tal vegada, fins i tot, podran establir temporalment allà el seu punt de trobada.

Els esportistes del roc sec ja preparen el filtre solar, que consumiran per litres en la feina que tenen pel davant, tasca que els ha d'ocupar un grapat de sessions que els portarà a submergir-se en les calorades que han de venir, quan el Cel s'obri definitivament després d'ofegar-los. No descarteu que, en sortir de la transit d'aquest periple iniciàtic, ofereixin els seus cossos bronzejats i despullats per a il·lustrar un calendari que marqui els dies de l'any vinent.

Hi ha la intenció d'establir en aquella ubicació el quilòmetre zero del torrent de Colobrers, assenyalat amb el suport d'un mur que marcarà l'inici d'aquella ruta, camí que actualment compta amb alguns trams més reeixits que d'altres.

El repte final de la barraca número 43

Afegeix la llegenda

El seguidor o la seguidora d’aquest bloc, gaudint de l’experiència adquirida en l’apassionant món de les construccions de pedra en sec, podrà deduir fàcilment quin problema es presenta quan el diàmetre de la barraca excedeix la mesura estàndard. Efectivament, l’heu encertat: es complica el seu tancament pel sistema d’aproximació, i incita a la fantasia d’inventar-se una columna central que ajudi a sustentar l’embalum de pedra que haurà d’exercir d’un sostre que, addicionalment, servirà de base per a l’acumulació de terra en la que plantar els lliris que guarneixin el roc protector contra les bruixes.

La voluble Fortuna s’ha posat de la part del pedrasequers, ubicant al seu abast unes pedres planes que ajudaran a resoldre el problema físic i geomètric que es planteja. La previsió és que el sostre faci ombra en el decurs de la propera jornada. Però aquestes previsions són com las de l’oratge, que es poden confirmar o no, en funció dels esdeveniments que cavalquen a lloms del temps.

Addicionalment, la secció de jardineria (autònoma en la seva direcció de projecte i realització d’obra) s’ocupa de posar ordre entre les bardisses i pins que, de forma anàrquica, havien fer seu el tros d’escorça terrestre que envolta la barraca. Un cop estigui la construcció finalitzada i tot l’entorn enllestit, s’haurà de demanar una nova passada del satèl•lit de Google, per tal d’actualitzar la visió d’ocell d’aquell grapat de geografia, per a millor il•lustració de la resta de la humanitat.

De la gravetat

En rebre un cop de poma a la clepsa, en Newton, després de fer un renec en Anglès (ves a saber com és un renec en l'idioma de Shakespeare) i fotre-li una coça a l'atrevit fruit, es va preguntar per què els objectes tenien aquella inveterada tendència a caure verticalment. Després de donar-li moltes voltes, va arribar a la conclusió que: la gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa, fet que va deixar molt clar en la seva obra “Philosophiae Naturalis Principia Mathematica”, ja que encara no existia la wikipedia. Els pedrasequers, que no han patit cap nyanyo sota una pomera, fa molt de temps que van arribar a la mateixa conclusió, afegint un corol·lari a la llei general, que diu: quant més grossa és la pedra, més es posa de manifest la seva atracció pel terra que té dessota.


Una part d'aquest matí l'han passat separant rocs de la seva atracció del sòl, per a dipositar-los després a sobre d'una pila de companys que estaven sotmesos a la mateixa atracció física, fet indispensable per a mantenir-se units i donar forma a la construcció que els ocupa. D'aquesta forma, la pedra ha anat desplaçant-se cap a les parets de la barraca (apropant-se al moment fatal de l'escassetat de pedra), pujant corones ben engalavernades que hauran de finir en un pesat roc en forma de tapadora, base sobre la que es sustentarà el preceptiu caramell i la providencial terra que nodrirà els lliris allà plantats. Però tot això encara haurà d'esperar unes quantes jornades.

La resta del matí, ja cap a migdia, ha estat dedicada a l'aixecament pantagruèlic de mongeta cuita amb cansalada, botifarres de dos colors, xistorra y el vidre que buidava el seu contingut a l'assedegada gola, en perfecta caiguda gravitatòria, en conducte directe cap a la factoria que regenera les energies escampades en la seva lluita contra la mateixa gravetat, en una celebració tardana de sant Josep, a qui ja se li'n fot un pebrot això de la gravetat. Els destil·lats posteriors han obert l'enginy i el do de la paraula entre els membres de la colla i, ja desinhibits, han deixat de sentir els efectes de la gravetat.

Cal fer esment de la magnífica truita d'espàrrecs que va aportar un dels agregats, poc procliu a lluitar contra les forces de la gravetat, qui va dedicar el temps de la primera part de la jornada a la cacera d'aquest esmunyedís turió, reeixint amb un abundós manat que va abastar per a satisfer les expectatives de tota la colla. 

El cronista, partícip d'aquesta segona part de la jornada i notari dels fets, va enriquir el seu lèxic amb el significat de les paraules "bagant" i "boixa".

D'aquells precs, aquestes penes.

Els pedrasequers han deixat enrere la dura penitència dels dies passats. El cronista no té notícies de la seva participació en el trànsit dolorós de les comitives a ritme de timbal, portant una espelma encesa a la mà i pregant pel perdó dels pecats dels altres, que de propis segur que no en tenen (els renecs inherents a l’exercici de la professió no pugen al marcador de les faltes). En qualsevol cas, tots aquells esforços hauran estat compensats amb un bon bacallà a la llauna, els dies d'abstinència, i un trinxat de la Cerdanya, amb botifarró i rosta, precedint un bon entrecot passada la prohibició, tot regat amb abundós vi i rematat amb el diví plaer de llepar-se els dits després d'engolir-se, amb golafreria, la corresponent porció de mona.

Abans

Ara

Encara contenint el rotet, els harrijasotzailes locals no han tingut mandra per a presentar-se a la feina, tot mirant-se de refilet les pedres que els esperaven en absolut repòs, a l’expectativa del lloc que li tocaria en sort ocupar a cadascuna d'elles. - Tu aquí, tu allà, sense protestar! - És la voluntat de l’ésser superior, dotat de raó per a discernir el lloc més adequat per a cada peça, que haurà de confiar en les sinèrgies produïdes entre totes per a conformar la pretesa construcció, faltaria més! Seria inimaginable que la meitat de les pedres es manifestessin a favor d'una barraca independent. Arribaria el caos, els plors i el cruixir de dents.

A les imatges adjuntes es pot apreciar com lluïa la barraca, abans de ser desmuntada, i com es perfila la seva reconstrucció. El cronista opina que la porta original era més baixa, motiu pel qual n'hi havien menys rocs acumulats. Ara la porta sembla més alta i, com a conclusió, es consumirà més pedra, part de la qual s’haurà d'importar. Però no us deixeu abaltir per la fosca sensació de desfeta: aquests voluntariosos obrers de la pedra sempre se'n surten.