dimarts, 3 d’abril del 2018

D'aquells precs, aquestes penes.

Els pedrasequers han deixat enrere la dura penitència dels dies passats. El cronista no té notícies de la seva participació en el trànsit dolorós de les comitives a ritme de timbal, portant una espelma encesa a la mà i pregant pel perdó dels pecats dels altres, que de propis segur que no en tenen (els renecs inherents a l’exercici de la professió no pugen al marcador de les faltes). En qualsevol cas, tots aquells esforços hauran estat compensats amb un bon bacallà a la llauna, els dies d'abstinència, i un trinxat de la Cerdanya, amb botifarró i rosta, precedint un bon entrecot passada la prohibició, tot regat amb abundós vi i rematat amb el diví plaer de llepar-se els dits després d'engolir-se, amb golafreria, la corresponent porció de mona.
Abans
Ara

Encara contenint el rotet, els harrijasotzailes locals no han tingut mandra per a presentar-se a la feina, tot mirant-se de refilet les pedres que els esperaven en absolut repòs, a l’expectativa del lloc que li tocaria en sort ocupar a cadascuna d'elles. - Tu aquí, tu allà, sense protestar! - És la voluntat de l’ésser superior, dotat de raó per a discernir el lloc més adequat per a cada peça, que haurà de confiar en les sinèrgies produïdes entre totes per a conformar la pretesa construcció, faltaria més! Seria inimaginable que la meitat de les pedres es manifestessin a favor d'una barraca independent. Arribaria el caos, els plors i el cruixir de dents.

A les imatges adjuntes es pot apreciar com lluïa la barraca, abans de ser desmuntada, i com es perfila la seva reconstrucció. El cronista opina que la porta original era més baixa, motiu pel qual n'hi havien menys rocs acumulats. Ara la porta sembla més alta i, com a conclusió, es consumirà més pedra, part de la qual s’haurà d'importar. Però no us deixeu abaltir per la fosca sensació de desfeta: aquests voluntariosos obrers de la pedra sempre se'n surten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada