dimarts, 9 de maig del 2017

I ara un forn de pega

En el decurs de la tardor de l’any passat, en Pere Roca va declarar que havia trobat quelcom que no sabia que era, prop del torrent Mal de Cant Montllor. Les prospeccions posteriors van desvetllar un forn de pega, una peça que pot ser única en el terme de Castellar. Aquell recó de món exhibeix mostres d’haver tingut una gran activitat fabril en el passat, donat que prop d’aquest forn es troben dos més: un de calç i un altre de ceràmica; ara tots abandonats i mostrant les cicatrius que el temps va imprimint en les seves estructures.

Els pegaires no tenien gaire feina per aquestes contrades, al contrari que passava amb els que produïen calç, però se’n troben alguns forns en els que aquest professionals del quitrà desenvolupaven la seva mestressa, a jornal dels propietàries de les masies properes. Els forns de pega coneguts en els entorns de la nostra població són:


Forn de Pega del Marquet de les Roques - Vall d'Horta
Forn de Pega del Dalmau - Vall de Mur
Forn de Pega del Sot de l'Infern – Mura
Forn de Pega del mas Vila de Talamanca
Forn de Pega de Cavall Bernat – Matadepera
Forn de Pega de Can Pobla – Matadepera

Ara ja comptem amb un de conegut dins del terme.

Aquests forns, amb documentació de la seva existència a Catalunya a partir del segle X, s’utilitzaven per a l’obtenció de la pega, element que va mantenir la seva utilitat des de l’edat de bronze fins que, a mitjans del segle XX, va ser substituït pels derivats del petroli.

Tot i que té una estructura bastant simple, de dos cossos: el pou i l’olla, calien els professionals que coneixien el secret de la doble destil·lació: els pegaires.

El pou s’omplia de teies de les soques dels pins pinyers, junt amb ginebres i càdecs, fent entrar en combustió tot el conjunt durant un dia sencer. En el procés, les resines d’aquestes plantes lliscaven cap al fons del pou i entraven a l’olla per un conducte obert, on aquests quitrà era sotmès a una segona combustió per a eliminar els elements volàtils que encara contenia; el que quedava era la pega que es depositava a la pastera per a la seva solidificació, es tallava com un pastís i quedava llesta per a la seva venda.

Els fabricants de botes de vi, d’embarcacions, els sabaters i fins i tot els veterinaris eren els principals clients d’aquesta indústria.

El grup de pedrasequers ha fet una primera intervenció en aquest forn, amb la intenció de deixar-lo presentable per a ser visitat en el decurs de la caminada que tindrà lloc el proper dia 25 del mes corrent, que serà la primera etapa de les que ha de recórrer el terme de Castellar del Vallès, ruta acuradament preparada pel Jaume Torrens, membre destacat del C.E.C.

El primer que cal fer és veure amb què s’estan enfrontant i això comporta fer neteja de l’entorn i, després, començar a treure tot el que el decurs dels anys a anat ficant allà dins. Al pou només hi caben dos obrers i un a l’olla, motiu pel qual allò semblava qualsevol obra pública, en la que es pot veure una quadrilla treballant i un nombre indeterminat de jubilats mirant com treballen aquells, tot i que en aquest cas feien torns.

La feina és feixuga i delicada al mateix temps, ja que s’ha de buidar el contingut sense malmetre les parets de pedra seca que l’envolten. La jornada no ha estat suficient per a concloure la intervenció. S’espera que en el decurs de la propera jornada la peça pugui quedar llesta per a mostrar-la. De moment, una família de salamandres ha quedat allà, comissionada, amb l’encàrrec de mantenir allunyat qualsevol perill en un radi de metre i mig.

dimarts, 2 de maig del 2017

Servei d’urgències barracaire

Abans ...
Al whatsapp del telèfon de la centraleta d’urgències barracaires s’havia rebut un missatge avisant d’un accident patit per la barraca número 86, dedicada a la Maria Dolors Cos. El text anava acompanyat d’una imatge en la que es podia observar un trau al costat esquerra de la porta, observada de front, amb un vessament de pedres que posava en perill de col·lapse tota la construcció.

Després
La brigada d’emergències (és tot el grup, però l’expressió dóna la sensació de gran infraestructura) s’ha posat en marxa ‘ipso facto’, en un termini inferior a la setmana de l’avís, amb la intenció de contenir l’hemorràgia lítica i salvar l’abundosa cabellera que té aquesta barraca a la clepsa, que li dóna un aire “punk” molt vistós. El grup de facultatius ha realitzat una sèrie de proves per a determinar el diagnòstic i el tractament a seguir, posant immediatament després mans enguantades a l’obra per a fer una acurada sutura al trau. La barraca es mantindrà en observació, ja que no es descarten futures recaigudes.

A la sala d’operacions ha sigut present la titular de la construcció qui, un cop finalitzada la delicada intervenció, ha manifestat la seva total satisfacció pel resultat obtingut.

dimarts, 25 d’abril del 2017

Celebració de Sant Jordi

El company barracaire Jordi Guillemot, titular de les construccions de pedra seca de Sant Llorenç Savall, com a celebració pel seu sant, ha tingut la gentilesa de convidar el grup de barracaires de Castellar del Vallès a una vistosa cerimònia divulgativa i de bateig dins del seu territori, plantant lliris a vàries barraques de la seva jurisdicció, de les que han estat anomenats padrins alguns membres del grup visitant. Un cop finalitzada la visita, els ha reunit al voltant d’un abundós esmorzar a Cal Ramon.

Crida l’atenció la pulcritud amb la que estan restaurades les barraques sobre les que ha posat la seva mà el Jordi, mantenint l’estil barracaire de secció quadrangular d’algunes d’elles, en el que es poden diferenciar les parets de la construcció rematades per una pulcra coberta que serveix de sustentació, a mode de petit jardí, dels lliris que hauran de mantenir la terra compactada amb la seva tija subterrània o rizoma.

Gaudint d'un clima immillorable, els participants han fet el recorregut per les diferents barraques gaudint de les explicacions del seu guia. Els padrins han plantat els lliris i els han regat amb l’aigua que portava el Jordi.

Moltes gràcies, company, i felicitacions pel teu sant!











dimarts, 18 d’abril del 2017

La barraca 142 és complicada

Per la seva arquitectura i per la seva situació, la barraca 142 exigirà dels pedrasequers tota l’experiència acumulada per a deixar-la com es mereix o, si pot ser, millor encara.

La tropa, molt ben dirigida per la voluble improvisació, s’ha dividit en seccions per a escometre tasques diferents, com els processadors Intel d’última generació que són capaços de fer diferents tasques al mateix temps.

De moment s’ha aconseguit desmuntar la part més feble, que té la intenció afegida de no deixar-la que caigui a sobre dels caps pensants mentre rumien. També ha estat iniciada la reconstrucció d’aquest cos de la barraca, el més interior o, teòricament, dedicat a les persones, encara que dubto que sigui en plural, ja que les seves dimensions fan trobar-se a dins sota el risc d’invasió de l’espai íntim.

Una secció treballa en la paret que consolida tota l’estructura, fent de contrafort, arran del camí que frega la barraca. Aquesta paret té una importància fonamental en la construcció, per suportar una càrrega important, eixamplant la planta sobre la que s’assenta tot el pedregam que conforma la bi-barraca.

Un membre ha estat comissionat en la important tasca d’alliberar de soques el camí, en les que inveteradament s’entrebancaven les cames dels aixecadors de pedres. Tasca que combinava amb un company que netejava l’esponerós sotabosc que embolcalla aquella construcció, que amaga el paisatge de vinyes en el que destacava la singular barraca.

Quan els bronzes del Puig de la Creu han dit que era l’hora de plegar, en mirar en rodó s’envaïa l’ànima d’una sensació de poc avenç en la feina, fet incert i condicionat per tot el que encara queda per arranjar en aquell indret perdut, sentiment endinsat en l’ànsia de veure acabada l’obra. Ja ho deia krishnamurti que la felicitat es troba en l’absència de desig.

dimarts, 11 d’abril del 2017

Desmuntant abans de tornar a muntar

Les tasques de la jornada han estat portades a terme en funció de les previsions i les improvisacions pròpies de l’ordenada anarquia que governa el grup.

Com s’havia anunciat, el desmuntatge de la barraca ha estat iniciat, combinat amb la neteja de les soques que es troben en l’entorn de la construcció, tasca aquesta última a la que s’arriba després d’uns quant renecs en entrebancar-se la tropa amb les restes de les bardisses que es conservaven per allà escampades.

Els que anaven traient la pedra la passaven al grup d’arxivers, que la classificaven per mides, formes i “perquè sí”, allà on creien que havien d’anar. Aquesta tasca és molt important per raó que, quan es torni a muntar la barraca, s’haurà de fer en sentit invers al desmuntatge. Bé! Això serà més o menys o per aproximació, ja que les pedres no són numerades ni marcades de cap manera i la memòria dels pedrasequers no té suficients gigabytes com per a retenir tanta informació. Al final, com és habitual, faltarà pedra i s’haurà de recol·lectar del que es trobi en el radi més proper de la barraca, ja ho veureu!

Aquesta construcció s’escau molt bé per a la parella a la que ha estat dedicada. El fet de tenir dos cossos permet establir diferents configuracions d’ocupació i, si en algun moment es produeixen discrepàncies en la parella, poden ocupar una estança cadascú fins que les aigües tornin a calmar-se. Per altra banda i en el supòsit de normalitat en la relació conjugal, es pot utilitzar l’estança interior, més càlida, per a la temporada hivernal i l’estança exterior per a suportar més bé la xafogor de l’estiu.

dimarts, 4 d’abril del 2017

Un repte excepcional

Els treballs que havien escomès fins ara els pedrasequers eren senzills, comparats amb el que han iniciat en la jornada d’avui.

La barraca número 142, dedicada a la parella formada per l’Anna Pallejà i el Josep Maria Torras, té unes característiques que la fan única en els límits del terme on desenvolupen la seva feina els aixecadors de pedres. La seva estructura és de doble cos. Se suposa que la part del fons era per a les persones i la de primer terme per a l’animal que els acompanyava, tot i que les primeres no podien sortir si no ho feia primer la bèstia.

La primera estança estava totalment ensorrada i la segona presentava un cert desplaçament que la posava en perill d’enfonsar-se. Els cervells pensants han arribat a la conclusió que cal desmuntar aquesta última, refer-la i, després, escometre les tasques de tornar a posar dret el primer cos. “Anem per parts”, com deia Jack l’Esbudellador.

L’entorn de la barraca ha estat constituït com a dipòsit de material, on ha estat delimitada una zona en la que s’ordenaran les pedres desmuntades i s’acumularà la terra que surti tant del sostre com de dins de la construcció. Tots aquests tràmits han consumit els temps de la jornada laboral d’avui.

dimarts, 28 de març del 2017

Número 87. Barraca tancada

El virtuosisme dels pedrasequers no té límits, els seus néts estaran contents. Habitualment, les barraques es construeixen ubicant les pedres més gran a la base, sobre la que s’amunteguen aquelles que donen forma a la construcció i l’aixequen cap al cel. En els treballs d’aquesta obra s’ha trencat amb aquest principi, capgirant d’ordre racional que s’ha mantingut en el decurs del temps, i les pedres més voluminoses han estat ubicades al capdamunt de la construcció.

- Escolti! Què està prohibit ser iconoclasta?
- No, home, no. Cadascú pot ser el que vulgui. Faltaria més.

Les feines més feixugues, consistents en baixar l’embalum de pedres extretes de la providencial pedrera, han estat realitzades abans del moment litúrgic de l’esmorzar, seguint una estratègia ben planificada, no fos que els embats de la digestió ablanissin les energies requerides per al titànic esforç. En el decurs de la segona part s’ha consumit el temps en amuntegar la pedra aportada a sobre de la construcció, tancant el forat pel que es colava el cel, dissimular els forats amb macs i pujar la terra que li fa de llit al caramell.

 L’Arnau Real estarà molt content d’apadrinar aquesta meravella lítica, obra que, a banda de la prosaica pedra, recull el lirisme èpic dels inesgotables aixecadors de pedres. Lloats siguin pels segles dels segles.

Observeu, a la imatge corresponent, el tarannà sadoll i un pèl fatxenda que llueixen els responsables d’aquestes obres.