dimarts, 28 de març de 2017

Número 87. Barraca tancada

El virtuosisme dels pedrasequers no té límits, els seus néts estaran contents. Habitualment, les barraques es construeixen ubicant les pedres més gran a la base, sobre la que s’amunteguen aquelles que donen forma a la construcció i l’aixequen cap al cel. En els treballs d’aquesta obra s’ha trencat amb aquest principi, capgirant d’ordre racional que s’ha mantingut en el decurs del temps, i les pedres més voluminoses han estat ubicades al capdamunt de la construcció.

- Escolti! Què està prohibit ser iconoclasta?
- No, home, no. Cadascú pot ser el que vulgui. Faltaria més.

Les feines més feixugues, consistents en baixar l’embalum de pedres extretes de la providencial pedrera, han estat realitzades abans del moment litúrgic de l’esmorzar, seguint una estratègia ben planificada, no fos que els embats de la digestió ablanissin les energies requerides per al titànic esforç. En el decurs de la segona part s’ha consumit el temps en amuntegar la pedra aportada a sobre de la construcció, tancant el forat pel que es colava el cel, dissimular els forats amb macs i pujar la terra que li fa de llit al caramell.

 L’Arnau Real estarà molt content d’apadrinar aquesta meravella lítica, obra que, a banda de la prosaica pedra, recull el lirisme èpic dels inesgotables aixecadors de pedres. Lloats siguin pels segles dels segles.

Observeu, a la imatge corresponent, el tarannà sadoll i un pèl fatxenda que llueixen els responsables d’aquestes obres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada