A la barraca de Cal Co ja no falta pedra.

El cronista ja ho havia anunciat. Alguns pedrasequers tenen més experiència en localitzar pedres amagades que en apilar-les després, i això es va demostrar en el decurs de la jornada. Una bona part de la tropa es va escampar pel bosc, a la recerca dels rocs que juguen a amagar-se, però que sempre són trobats, com les trufes són ensumades pel voluntariós senglar. I van aparèixer un munt de peces, de diferents mides i formes, que es van anar acostant a l'obra per a ser hissades fins al lloc que li tocava a cadascuna, ni més amunt ni més avall, ni més a la dreta ni més a l'esquerra, allà, sí.

- Ep! Pareu, que ja en tenim prou -van anunciar des del sostre de la construcció.

El resultat final és que la barraca ja té el forat tapat, i ben tapat. Ara ja es podrà aixoplugar el gripau inquilí de la barraca, tot i que, pot ser, a ell o ella li agradi la pluja, això ja és una qüestió de gustos particulars.

També se li ha gravat el número que li correspon en el seu lloc dins de l'arbitrària llista de la catalogació de barraques de pedra seca: el 26. Ara resta omplir de terra el sostre, plantar els ornamentals lliris, instal·lar el venturós caramell i procedir a la cerimònia d'immortalitzar el moment per mitjà de la fotografia, però això no serà en el decurs de la jornada següent, ja que hi ha una celebració que mantindrà el grup immers en la feixuga tasca de pair les viandes del convit.    

Arreveure!!

A Cal Co falta pedra! (ja s'havia avisat)

Pel davant

Els pedrasequers van i venen. Alguns falten uns dies, altres s'incorporen, el cas és que sempre es forma un grupet per a jugar amb les pedres, per a beneir-les amb el privilegi de formar part d'una barraca de pedra seca. El pedrasequers que les remenen ara passaran a la història i, pot ser, alguns romandran en la memòria impresa o digital, però les pedres sempre hi seran allà, en forma de mur, de llinda, de petxina o de caramell; honorant els que les van instal·lar al seu lloc.

Abans que el cronista li agafi un aire melodramàtic, millor serà explicar en què ha consistit l'obra d'avui. Si, com es deia al començament, han faltat uns quants obrers, també s'ha incorporat un company que havia anat a fer un vol per l'Himàlaia, a caminar, passar fred i afartar-se de dal-bhat principalment. No us podeu imaginar com es troba a faltar un entrepà de pernil per aquelles terres, en les que el cronista també va gastar uns dies de la seva vida.

Pel darrere

Entre tots han progressat amb l'objectiu d'anar tancant la barraca, tot reforçant la llinda per a que quedi una bona entrada. Com ja s'havia anunciat en cròniques anteriors, ara cal aprovisionar-se de pedra, que la que roman per allà escampada és petita i de poc profit per a l'objectiu que es proposa el grup. Però això no serà cap problema, ja que, hores d'ara, tenen més experiència en trobar pedra que en apilar-la.

L'inquilí (o inquilina)

Avui ha fet presència l'inquilí de la barraca, pot ser per a controlar la marxa de les obres. S'ha passejat per allà amb aires de superioritat, estirant el nas cap al cel i amb passes curtes però decidides. Els pedrasequers li cedien el pas, per tal de no incomodar-lo, fins que ha decidit retirar-se per a no interrompre la marxa de les obres. Hores d'ara no se sap si era mascle o femella, d' haver-se identificat coma a pertanyent al sexe femení, pot ser algú s'hauria arriscat a fer-li un petó al nas, amb l'esperança que es convertís en una voluptuosa princesa alliberada d'un cruel malefici que, ves a saber com mostraria la seva gratitud.      

Endavant amb la barraca de Cal Co

Després d'un recés, provocat per les pluges de la jornada anterior, el grup ha avançat en la restauració de la barraca de Cal Co aprofitant la bonança de l'estiuet de Sant Martí.

Allò a l'interior que es presumia un amagatall no l'era pas, va resultar una esllavissada de pedres que ha estat solucionada en el decurs de la jornada. Tanmateix, han estat pujats els muntants fins allà on s'ha cregut convenient, suports sobre els que ha estat instal·lada la llinda. Ara es produeix una diversitat d'opinions al respecte de l'alçada de la porta: uns diuen que és massa baixa i altres que ja està bé, que no costa tant ajupir-se per a passar, tot depèn de la ronyonada de cadascú. La cosa no ha anat més enllà, donat que el problema principal és la manca de pedra de qualitat (us sona això?) i l'excessiva amplada de la construcció. Queda clar que no es poden fer servir bigues, la bíblia del bon barracaire les prohibeix taxativament, i s'haurà de fer un esforç sinàptic per a trobar una solució, que no tot és lluir múscul.

Aprofitant les anades i tornades a la ubicació de la barraca, s'ha aprofitat per a traçar un nou camí. Alguns membres del grup han presentat les seves queixes a propòsit de la seva inclinació, manifestant que és massa costerut. S'haurà de demanar a la secció d'obres públiques que el torci una mica i escampi les seves ziga-zagues per aquella costa, no sigui que els pedrasequers consumeixin les forces in itinere , és a dir: en el desplaçament al lloc de treball, i després no puguin aixecar ni el sagrat esmorzar.     

Avui, pluja i poca feina

Un dia plujós no és el més adequat per a treballar la pedra seca sobre el terreny. Això és un axioma i no hi caben opinions en contra.

El grup ha sortit, malgrat que el color que mostrava el cel els volia convèncer del contrari. El terra era moll per la pluja que ja se'ls havia avançat, però ells són durs com les pedres que traginen.

Dues seccions han escomès tasques diferents. La primera, amb finalitats de catalogació i etiquetatge, s'ha adreçat a les barraques número 54, o de Can Mañosa, i 133, o d'en Jaume Torrens, amb la intenció de prendre les mides de totes dues i gravar a la pedra de la façana el número que identifica la segona; l'altra secció ha adreçat les seves passes cap a la barraca que s'està reconstruint ara, la número 26 o de Cal Co, on només s'ha pogut rebaixar el terra uns centímetres, fins a trobar el nivell inferior del terra, aquell que sustenta les pedres que s'acumulen ordenadament.

L'hora d'esmorzar els ha reunit a tots de nou, estona en la que han compartit les confidències habituals, entre queixalada i queixalada, barrejant política amb medecina i farmacologia. En finalitzar aquesta cerimònia iniciàtica, el retorn de la pluja els ha indicat l'hora de plegar.

En aquesta ocasió no s'ha pres cap imatge. Les càmeres que transporten els pedrasequers són de secà i no obren el seu objectiu a la humitat, tot i que l'autor vol il·lustrar la seva crònica amb una imatge en la que expressa un desig, posant-li un pèl d'imaginació.  

Inici de la restauració de la barraca número 26 o "de Cal Co"

Situació de partida

El cicle es repeteix, com a cada restauració d'una barraca ensorrada: Buidar totes les pedres que hi ha a l'espai que defineix el terme de barraca, el buit envoltat de rocs. Tal vegada és com el càstig al que va ser condemnada la gosadia de Sísif, empenyent un gran roc per un terreny costerut, pedra que sempre queia abans d'arribar dalt de tot, i havia de tornar a començar.

Com ha quedat avui

Els jardiners anaven arranjant l'entorn, alliberant-lo de bardisses i matolls, mentre una altra secció anava buidant l'interior, desempedregant i classificant per a tornar a empedregar ordenadament.

Alguns ja parafrasejaven la dita atribuïda a Lluís Companys en el seu discurs del restabliment com a president de la Generalitat de Catalunya, després de l'èxit electoral del Front d'Esquerres en les Eleccions generals espanyoles de 1936, pronunciat l'1 de març de 1936 al balcó del Palau de la Generalitat: "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar", que no deixa de tenir certa vinculació amb la condemna de Sísif, sempre tornant.

El forat¿?

Tot i que encara no s'ha arribat al terra original de la barraca, fet que moltes vegades és una incògnita, ja que mai s'ha trobat cap construcció amb el terra de Porcelanosa, es produeixen certs dubtes de les troballes realitzades. En aquesta ocasió, la disposició d'unes pedres en la part baixa del mur interior, fan sospitar de l'existència d'un armari o d'un amagatall, encara que podria no ser cap de les dues opcions i es limités a l'atzar en la caiguda de l'estructura de la barraca. La qüestió és donar-se un espai per a la imaginació, que sempre és saludable.

La barraca de Can Manyosa ja està a punt

Abans

Doncs sí. Tal com estava previst, s'ha tancat la barraca número 54 o "de Can Manyosa". Ara només falta gravar-li el número que li correspon i procedir a la inauguració oficial, amb la parafernàlia corresponent.

Tot i que el grup estava reduït a la mínima expressió, s'ha procedit de forma molt organitzada, fent un bon replegament de pedra pels voltants i, amb la matèria primera disponible, el tancament ha estat ràpid, molt abans de l'hora en la que s'acostuma a plegar.

Ara

El temps escadusser s'ha consumit en el transport d'eines i la visita de la barraca número 26 o "de Cal Co", que serà la propera que rebrà les atencions del grup de pedrasequers. En el decurs de la inspecció visual, per tal d'apamar-la bé i decidir l'estratègia a seguir en la seva reconstrucció, ha sobrevolat pel damunt dels caps del grup un dubte sobre el motiu de l'enderrocament d'aquesta construcció. Algú ha apuntat que podria haver estat el pagès que la tirés a terra, en haver d'abandonar la vinya per a tornar-la al propietari. El cronista s'estima més pensar que ha estat una confabulació del pas del temps i les inclemències de la meteorologia, amb l'ajut d'algun senglar i la gravetat, els causants de la caiguda de les pedres.

La barraca número 54 ja té llinda

La jornada d'avui ha estat centrada en la instal·lació de la llinda sobre els muntants de la porta de la barraca. Una llinda monumental que ha conformat un frontispici equiparable al del Partenó grec, en el que només es troba a faltar la gràcil figura d'alguna cariàtid. El ternal i els tres peus han aguantat aquell considerable pes estoicament, sense fer ni un grinyol.

Davant la dimensió de la llinda instal·lada, el cronista es pregunta si no hauria sigut més pràctic deixar-la a terra i muntar la barraca tot just a sota, però davant el coratge dels membres del grup, s'ha de treure el barret i fer una reverència.

Es va intuint el motiu de que sempre falti pedra. Resulta que hi ha un membre al grup que es dedica a arranjar l'entorn, construint jardins al voltant de la barraca, per a quin propòsit requereix una bona quantitat de pedra, que utilitza a mode de murs contenidors. Tot i que s'ha de reconèixer que la zona tractada per aquest company li dóna un aire més acollidor a la construcció. Una altra raó pot ser que els membres del grup donen una mitjana d'alçada superior a la que es gastava en l'època original de les barraques, motiu pel qual tenen una inveterada tendència a fer-les més altes.

 

Es preveu que s'aconseguirà tancar la barraca en el decurs de la propera jornada.