dimarts, 20 d’octubre de 2015

Inici de la restauració de la barraca número 26 o "de Cal Co"

Situació de partida
El cicle es repeteix, com a cada restauració d'una barraca ensorrada: Buidar totes les pedres que hi ha a l'espai que defineix el terme de barraca, el buit envoltat de rocs. Tal vegada és com el càstig al que va ser condemnada la gosadia de Sísif, empenyent un gran roc per un terreny costerut, pedra que sempre queia abans d'arribar dalt de tot, i havia de tornar a començar.

Com ha quedat avui
Els jardiners anaven arranjant l'entorn, alliberant-lo de bardisses i matolls, mentre una altra secció anava buidant l'interior, desempedregant i classificant per a tornar a empedregar ordenadament.

Alguns ja parafrasejaven la dita atribuïda a Lluís Companys en el seu discurs del restabliment com a president de la Generalitat de Catalunya, després de l'èxit electoral del Front d'Esquerres en les Eleccions generals espanyoles de 1936, pronunciat l'1 de març de 1936 al balcó del Palau de la Generalitat: "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar", que no deixa de tenir certa vinculació amb la condemna de Sísif, sempre tornant.

El forat¿?
Tot i que encara no s'ha arribat al terra original de la barraca, fet que moltes vegades és una incògnita, ja que mai s'ha trobat cap construcció amb el terra de Porcelanosa, es produeixen certs dubtes de les troballes realitzades. En aquesta ocasió, la disposició d'unes pedres en la part baixa del mur interior, fan sospitar de l'existència d'un armari o d'un amagatall, encara que podria no ser cap de les dues opcions i es limités a l'atzar en la caiguda de l'estructura de la barraca. La qüestió és donar-se un espai per a la imaginació, que sempre és saludable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada