dimarts, 24 de novembre de 2015

A la barraca de Cal Co ja no falta pedra.

El cronista ja ho havia anunciat. Alguns pedrasequers tenen més experiència en localitzar pedres amagades que en apilar-les després, i això es va demostrar en el decurs de la jornada. Una bona part de la tropa es va escampar pel bosc, a la recerca dels rocs que juguen a amagar-se, però que sempre són trobats, com les trufes són ensumades pel voluntariós senglar. I van aparèixer un munt de peces, de diferents mides i formes, que es van anar acostant a l'obra per a ser hissades fins al lloc que li tocava a cadascuna, ni més amunt ni més avall, ni més a la dreta ni més a l'esquerra, allà, sí.

- Ep! Pareu, que ja en tenim prou -van anunciar des del sostre de la construcció.

El resultat final és que la barraca ja té el forat tapat, i ben tapat. Ara ja es podrà aixoplugar el gripau inquilí de la barraca, tot i que, pot ser, a ell o ella li agradi la pluja, això ja és una qüestió de gustos particulars.

També se li ha gravat el número que li correspon en el seu lloc dins de l'arbitrària llista de la catalogació de barraques de pedra seca: el 26. Ara resta omplir de terra el sostre, plantar els ornamentals lliris, instal·lar el venturós caramell i procedir a la cerimònia d'immortalitzar el moment per mitjà de la fotografia, però això no serà en el decurs de la jornada següent, ja que hi ha una celebració que mantindrà el grup immers en la feixuga tasca de pair les viandes del convit.    



Arreveure!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada