El cronista ja ho havia anunciat. Alguns
pedrasequers tenen més experiència en localitzar pedres amagades que en
apilar-les després, i això es va demostrar en el decurs de la jornada. Una bona
part de la tropa es va escampar pel bosc, a la recerca dels rocs que juguen a
amagar-se, però que sempre són trobats, com les trufes són ensumades pel voluntariós
senglar. I van aparèixer un munt de peces, de diferents mides i formes, que es
van anar acostant a l'obra per a ser hissades fins al lloc que li tocava a
cadascuna, ni més amunt ni més avall, ni més a la dreta ni més a l'esquerra,
allà, sí.
- Ep! Pareu, que ja en tenim prou -van
anunciar des del sostre de la construcció.
El resultat final és que la barraca ja té el
forat tapat, i ben tapat. Ara ja es podrà aixoplugar el gripau inquilí de la
barraca, tot i que, pot ser, a ell o ella li agradi la pluja, això ja és una
qüestió de gustos particulars.
També se li ha gravat el número que li
correspon en el seu lloc dins de l'arbitrària llista de la catalogació de barraques de pedra seca: el 26.
Ara resta omplir de terra el sostre, plantar els ornamentals lliris, instal·lar
el venturós caramell i procedir a la cerimònia d'immortalitzar el moment per
mitjà de la fotografia, però això no serà en el decurs de la jornada següent,
ja que hi ha una celebració que mantindrà el grup immers en la feixuga tasca de
pair les viandes del convit.
Arreveure!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada