Després d'un recés, provocat per les pluges de
la jornada anterior, el grup ha avançat en la restauració de la barraca de Cal
Co aprofitant la bonança de l'estiuet de Sant Martí.
Allò a l'interior que es presumia un amagatall
no l'era pas, va resultar una esllavissada de pedres que ha estat solucionada
en el decurs de la jornada. Tanmateix, han estat pujats els muntants fins allà
on s'ha cregut convenient, suports sobre els que ha estat instal·lada la
llinda. Ara es produeix una diversitat d'opinions al respecte de l'alçada de la
porta: uns diuen que és massa baixa i altres que ja està bé, que
no costa tant ajupir-se per a passar, tot depèn de la ronyonada de cadascú. La cosa no ha anat més enllà, donat que
el problema principal és la manca de pedra de qualitat (us sona això?) i l'excessiva amplada
de la construcció. Queda clar que no es poden fer servir bigues, la bíblia del
bon barracaire les prohibeix taxativament, i s'haurà de fer un esforç sinàptic
per a trobar una solució, que no tot és lluir múscul.
Aprofitant les anades i tornades a la ubicació
de la barraca, s'ha aprofitat per a traçar un nou camí. Alguns membres del grup
han presentat les seves queixes a propòsit de la seva inclinació, manifestant
que és massa costerut. S'haurà de demanar a la secció d'obres públiques que el
torci una mica i escampi les seves ziga-zagues per aquella costa, no sigui que
els pedrasequers consumeixin les forces in
itinere , és a dir: en el desplaçament al lloc de treball, i després no
puguin aixecar ni el sagrat esmorzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada