Pel davant |
Els pedrasequers van i venen. Alguns falten
uns dies, altres s'incorporen, el cas és que sempre es forma un grupet per a
jugar amb les pedres, per a beneir-les amb el privilegi de formar part d'una
barraca de pedra seca. El pedrasequers que les remenen ara passaran a la història
i, pot ser, alguns romandran en la memòria impresa o digital, però les pedres
sempre hi seran allà, en forma de mur, de llinda, de petxina o de caramell;
honorant els que les van instal·lar al seu lloc.
Pel darrere |
Entre tots han progressat amb l'objectiu
d'anar tancant la barraca, tot reforçant la llinda per a que quedi una bona
entrada. Com ja s'havia anunciat en cròniques anteriors, ara cal
aprovisionar-se de pedra, que la que roman per allà escampada és petita i de
poc profit per a l'objectiu que es proposa el grup. Però això no serà cap
problema, ja que, hores d'ara, tenen més experiència en trobar pedra que en
apilar-la.
L'inquilí (o inquilina) |
Avui ha fet presència l'inquilí de la barraca,
pot ser per a controlar la marxa de les obres. S'ha passejat per allà amb aires
de superioritat, estirant el nas cap al cel i amb passes curtes però decidides.
Els pedrasequers li cedien el pas, per tal de no incomodar-lo, fins que ha
decidit retirar-se per a no interrompre la marxa de les obres. Hores d'ara no
se sap si era mascle o femella, d' haver-se identificat coma a pertanyent al
sexe femení, pot ser algú s'hauria arriscat a fer-li un petó al nas, amb
l'esperança que es convertís en una voluptuosa princesa alliberada d'un cruel malefici que, ves a saber com mostraria la seva gratitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada