Ai, ai, ai! Que el temps es tira a sobre i queda molta feina per a concloure la construcció de la barraca.S’està valorant demanar la intercessió del sant buirac de sastre, la germandat del qual ha encarregat l’obra, ja sigui alentint la velocitat del rellotge o accelerant la dels pedrasequers, encara que no se sap quina solució presentaria més dificultat. El cronista suggerirà augmentar la ració de ratafia, que té una base de credibilitat radicada en l’experiència, ara que les parets ja són dretes i no hi ha risc d’esguerrar-les. Tot i que falta el ràfec abans d’escometre la delicada operació de tancar el forat que ara fa de sostre, badallant cap als núvols.
Addicionalment, s’ha decidit augmentar el dies laborables de la setmana i es tornarà a la feina el proper dilluns. No cal dir que, tota aquesta penitencia, sumarà a l’haver dels obstinats aixecadors de pedres, que li serà restada del deure quan es presentin a retre comptes de les seves maldats davant els astres. El saldo resultant ja serà una qüestió individual de cadascú. També serà d’esperar un petit ajut per part d’en Sebastià, gaudint de la seva condició de sant i les prebendes que li atorga aquest estatus.
En qualsevol cas, no es troba dins de l’ànim dels avis lítics defallir davant el repte. Mireu les imatges i jutgeu com queda l’obra, en la que han instal·lat fins i tot una petita sagetera (perdó, sant Sebastià, no és res personal). Quines parets més verticals i com estan engalavernades les pedres, dissimulant el morter que queda confinat a la part interior. Una veritable meravella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada