Jornada d'actes oficials

Hi era tothom. Fins i tot un petit Sant Sebastià ubicat, discretament, en una fornícula dins de la barraca, que observava tothom en els papers que els havia tocat interpretar en aquella comèdia de la vida. Els pedrasequers, acompanyats de les seves parelles en aquesta solemne ocasió, se sentien cofois i un pèl protagonistes dins la munió de personatges públics que volien fer palesa la seva presència.

Passats els dos quarts de dotze del matí, immersos en la llum que queia d’un cel lliure de meteors, arriben els parlaments, cadascú en el seu paper, en els que es poden distingir les diferències entre les paraules dels professionals de les d’aquells que són passavolants en l'art de l’oratòria. El cronista ha copsat ja fa temps que, els polítics, independentment del color de la seva samarreta, ensenyen al món un posat uniforme i un discurs estàndard, habitualment sense ajudar-se d’un guió en paper, i amb el que volen agradar a tothom, habilitat que suposadament és fruit d’una llarga pràctica en aquesta part de la retòrica que sempre ha anat del bracet de la política, en la que alguns surten millor parats que d’altres, aquells que saben controlar millor el volum, el to, la velocitat i les pauses. Pot ser han llegit el “De oratore” de Ciceró, o pot ser no, però tenen unes certes garanties de no acabar com ell, perdent el cap i les mans en el seu camí de fugida, perseguit per haver xerrat massa.

Els altres parlaments han estat més centrats en el tema que ocupava aquella celebració, que són els relacionats amb els orígens de les barraques de pedra seca, l’afició dels antics camperols locals a produir vi, aprofitant la desfeta de les vinyes franceses per causa de la fil·loxera, i els motius pels quals s’havia decidit fer un monument en aquella rotonda, obra patrocinada ensems per la Germandat de Sant Sebastià i l’Ajuntament de Matadepera.

La construcció ha estat mirada i remirada, per dins i per fora, i fins i tot ha estat criticada per algú que trobava fora de lloc aquella llinda de mig punt rebaixat, com si totes les barraques del món s’haurien fet amb una llinda plana. Que són més difícils de trobar, d’acord. També resulta més dificultosa la seva construcció, que requereix l’ajut de la cintra i trobar-ne pedres que s’avinguin a aquella curvatura tancada per la clau de volta. No cal parar-se a discutir al respecte, introduïu al Google “barraca pedra seca mig punt” i ja veureu quantes en surten. Per altra banda, els pedrasequers no van rebre cap instrucció concreta sobre la forma i característiques de la construcció, i l’han feta com han cregut que era més adequat per a aquella ubicació. Finalment es poden donar per satisfets perquè han cobrat el doble i, d’uns emoluments pactats inicialment en una xifra rodona de res en brut, han passat a rebre res de res en net.

Un cop finalitzats els actes oficials, els obrers del roc pelat han estat convidats a fer un vermut al casal d’avis, on s’han instal·lat en una llarga taula parada per a ells en mig d'una celebració multitudinària. Allà han gaudit d’uns entrants proveïdors de forces per a tornar a desplaçar-se cap al bar del camp de futbol, on han gaudit del dinar especial de finalització d’obra, preparat acuradament per la inesgotable Sara, amb el que han estat obsequiats per la patronal.

El cronista suggereix al consistori que es posi en contacte amb Google, per tal que canviï la imatge de la rotonda en el seu “maps” per una d'actualitzada, que lluirà més i, pot ser, es farà trending tòpic entre el municipis propers.