S'havien anunciat puges. Era el moment adequat
per a la plantada de lliris a la barraca d'en Jaume Torrens, la 133, així els
membres del grup s'estalviaven buidar les seves cantimplores per a regar les
plantes (els que duien aigua, és clar).
El lliris no són unes plantes que es trobin a
tot arreu, cal conèixer el seu niu o bé, disposar d'una plantació per al seu
trasplantament en el moment adequat, i anar poblant de lliris totes les
barraques que són restaurades emulant els jardins de Babilònia, més o menys.
La poca disponibilitat d'aquesta planta ha
deslluït un pèl la plantada a l'esmentada barraca, que ha quedat amb una melena
ben escassa, que no es podrà pentinar. Cal esperar que els mateixos lliris es
vagin reproduint, si troben les condicions adequades, estenent les reves arrels
reticulars per la terra que es va abocar al sostre de la construcció.
Per altra banda, les tasques de la
reconstrucció de la barraca número 54, o "de Can Manyosa", han
avançat a bon ritme. Com es pot observar a les imatges, després de netejar bé
l'nterior de la construcció, ja s'ha aixecat una bona base amb els muntants
que hauran de sustentar una llinda enorme, de les més grans que ha sigut capaç
d'instal·lar aquest grup, fins ara, que tot els reptes aconseguits es poden
superar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada