Restauració de la barraca número 133 o "d'en Jaume Torrens"

Estat en el moment de la trobada

Les vacances han de tenir alguna utilitat, encara que aquest mot no tingui gaire significat per a la majoria dels aixecadors de pedra, ja que fan festa tot l'any. Però sempre es pot considerar com a període no laboral aquell dedicat a no tenir activitat en el grup, és a dir: a no aixecar pedres, tan se val la seva mida, ni la que es fiqui a la sabata per accident.

Després d'haver-se disgregat pel món, el grup s'ha tornat a reunir avui, primer dia de feina del nou curs pedrasequer. En el decurs d'aquesta primera jornada s'ha procedit a escometre les tasques de restauració de la barraca número 133, altrament coneguda com "d'en Jaume Torrens", persona molt activa i estimada dins del Centre Excursionista de Castellar. Qui no coneix en Jaume Torrens?

Teballant

Després de les corresponents salutacions, explicant cadascú on teniu algun nou mal, quan li tocava la propera colonoscòpia o el seu retorn d'un gran viatge, els membres del grup s'han encabit en quatre cotxer per a desplaçar-se cap al camp de treball, ubicació triada expressament per a no patir en excés les calorades que encara plouen sobre les seves testes: un lloc un pèl obac i proper.

- Ostres. On és el dall? No heu portat dall? I la serra?

- Cagondeu! Mira que he anat expressament a buscar les eines i m'ho he deixat tot allà. I la parpalina grossa?

- Te l'he deixada sota la motxilla. Ostres! No em diguis que has agafat la motxilla i no has vist la parpalina!

Queda clar que ha canviat poca cosa, que són els mateixos, i així comença la jornada.

Com ha quedat.

Després d'un exhaustiu estudi de l'estat de la peça a restaurar, s'arriba a la conclusió que s'ha de netejar l'entorn, buidar la barraca, comprovar el perímetre, demanar a l'olivera que s'ha instal·lat al mig de l'obra que s'aparti i, tot seguit, començar la tasca principal: apilar pedres. Un cop aquest detallat procediment s'ha posat en coneixement de tota la tropa, cadascú a començat a fer el que li venia en gana, però, això sí, molt ordenadament.

Esmorzant

L'hora d'esmorzar, sempre desitjada i benvinguda, ha marcat l'equador de la jornada, que ha finalitzat, més o menys, cap a migdia. El resultat ha estat el que veieu a la imatge, on es pot comprovar la feina feta i que no es trigarà molt a finalitzar-la, encara que ja es comença a intuir que faltarà pedra. Quina novetat, oi?