La barraca número 133 estava allà, esperant el homes que li
estan fent aquell lífting que li ha de retornar l’esplendor de la seva
adolescència.
- - Ep! Tothom a buscar pedra.
Els membres del grup es van escampar pels rodals de la
construcció, a la cacera de les pedres que s’amaguen sota la pinassa, la molsa
i les bardisses caigudes. Una pedra per aquí, una altra per allà, fins que s’ha
trobat la mina en la que hi havia totes les pedres planes del món, i no era un
marge. La sort ha fet que aquella veta de pedra s’hi trobés per sobre del nivell
de la barraca, costes amunt, fet que ha facilitat el seu trasllat pel simple mètode
d’arrossegar-la per terra.
Un parell de dels membres de l’equip s’ha dedicat a obrir el
vell camí carreter que passa just per sobre de la barraca, tallant les
bardisses que l’ocupaven per a poder transitar amb comoditat. Tot ha estat just
abans de donar la veu de l’esmorzar, litúrgia que alimenta tant el cos com les
ànimes dels combregants en els misteris de la pedra seca, amén!
Després d’unes petites disputes sobre la ubicació de les
pedres finals, saldades sense ferits, s’ha instal·lat a sobre la maternal terra
que ha d’acollir els sempiterns lliris, tot deixant l’espai que ha ocupat el
caramell que espantarà les bruixes. En el decurs de la jornada vinent es
procedirà a gravar el número que li ha caigut en sort i obtenir el retrat oficial que marca la fita de final d’obra.
- - Ostres! Que t’has deixat les claus dins del
cotxe i l’has tancat.
- - (Renec impublicable)! Ara em tocarà anar a buscar
l’altra clau i tornar. (Renec impublicable_2)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada