La barraca número 133, o "d'en Jaume
Torrens", ha rebut de nou l'assistència dels pedrasequers, entusiasmats
amb el xute d'adrenalina que suposa aquest arriscat esport d'aixecar pedres. No
pots ni imaginar el que passaria si una d'aquestes pedres té la mala idea de deixar-se
caure sobre un dels peus amb els que se suporta el seu pes. Seria un desastre
majúscul i de conseqüències imprevisibles, sobre tot per a la integritat dels
dits amb els que està equipada aquesta extremitat.
En el decurs de la jornada d'avui, s'ha procedit
a la ubicació de la llinda al lloc que li correspon, conformant el perímetre
que s'ha d'anar tancant, formant la corresponent cúpula que s'anirà construint
amb la pedra que, vet aquí quina novetat, ara no hi és. Tocarà prospeccionar
els voltants de la construcció, sense anar-se molt juny, per a recol·lectar la
pedra que es pugui trobar per allà, ben amagada. Tanmateix, s'ha progressat en
la tasca d'arranjar l'entorn, construint unes retencions per a fer més pla el
terreny proper a la barraca.
A l'hora de procedir amb la litúrgia de
l'esmorzar, sempre desitjada i respectada, els membres del grup han estat
obsequiats amb el raïm de cuita pròpia que ha aportat un dels companys. En
altres ocasions l'havia subministrat trepitjat, envellit i embotellat, que
costa menys d'empassar i posa més content, però en el dia d'avui ha introduït
aquesta innocent varietat. Encara que agraïts, tothom desitja que no es perdi
el vell costum.
Fer pronòstic de quan estarà finalitzada
aquesta barraca és arriscat, i també irrellevant, així que la propera jornada
es tornarà a dedicar a la mateixa construcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada