Estat en mostrar-se |
Prop de la barraca que va rebre les atencions
del grup la jornada passada, es troben les restes de la barraca número 54,
també coneguda com "de Can Manyosa".
Aquesta peça no va ser trobada, va ser ella la
que va trobar els exploradors barracaires que, en baixar del Cim, pel camí del
Racó cap a Can Manyosa, se'ls va posar pel mig per a fer-se visible. Aleshores
anaven acompanyats del sempre recordat Pere Cardona, pioner i instigador
d'aquest tipus d'activitat esportiva, encara no competitiva.
Les ruïnes que hi ha allà acumulades, fan
sospitar que la barraca va ser construïda per algun ciclop vingut comissionat
de l'Olimp, o atret pel vi que s'hi feia. Aquesta teoria es pot sustentar en dues observacions empíriques: la
primera és que les pedres que hi ha allà acumulades són enormes, massa grans
per a la potència elevadora dels temps en els que es va construir originalment; la segona observació
és que, com sigui que els ciclops només tenen un ull, segurament no va ubicar
les pedres correctament i vet aquí la raó que no hagi aguantat dreta ni 500
anys.
Passa la corda |
Amunt i fora |
El fet de ser un grup, i que cada element
disposi dels seus dos ulls -alguns equipats amb ulleres i tot-, fa que la tasca es vagi enllestint amb una certa
fluïdesa i es vagi netejant la panxa d'aquella construcció, precisament la zona
que ha de quedar buida i a sota de la cúpula que s'ha de restaurar.
Aquesta
vegada tampoc s'ha trobat cap olla plena de monedes d'or, i mira que s'hi posa
interès, però res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada