dimarts, 22 de setembre del 2015

Ara toca la barraca número 54 o "de Can Manyosa"

Estat en mostrar-se
Prop de la barraca que va rebre les atencions del grup la jornada passada, es troben les restes de la barraca número 54, també coneguda com "de Can Manyosa".

Aquesta peça no va ser trobada, va ser ella la que va trobar els exploradors barracaires que, en baixar del Cim, pel camí del Racó cap a Can Manyosa, se'ls va posar pel mig per a fer-se visible. Aleshores anaven acompanyats del sempre recordat Pere Cardona, pioner i instigador d'aquest tipus d'activitat esportiva, encara no competitiva.

Les ruïnes que hi ha allà acumulades, fan sospitar que la barraca va ser construïda per algun ciclop vingut comissionat de l'Olimp, o atret pel vi que s'hi feia. Aquesta teoria es pot sustentar en dues observacions empíriques: la primera és que les pedres que hi ha allà acumulades són enormes, massa grans per a la potència elevadora dels temps en els que es va construir originalment; la segona observació és que, com sigui que els ciclops només tenen un ull, segurament no va ubicar les pedres correctament i vet aquí la raó que no hagi aguantat dreta ni 500 anys.

Passa la corda
Amunt i fora
Els membres del grup disposen del mai ben valorat concurs del ternal, eina que pesa quasi tant com les pedres que ha d'aixecar però, un cop sostinguda pel trespeus, es torna lleugera i amb molta capacitat d'elevació, sempre que es pugui empaquetar bé la pedra que ha de ser aixecada, amb l'ajuda de perpalines i pedres auxiliars.

El fet de ser un grup, i que cada element disposi dels seus dos ulls -alguns equipats amb ulleres i tot-, fa que la tasca es vagi enllestint amb una certa fluïdesa i es vagi netejant la panxa d'aquella construcció, precisament la zona que ha de quedar buida i a sota de la cúpula que s'ha de restaurar. 

Aquesta vegada tampoc s'ha trobat cap olla plena de monedes d'or, i mira que s'hi posa interès, però res de res.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada