Barraques i camins

Obrint pas

Les barraques que restauren els membres del grup no tindrien cap sentit si no són visitades, i no per donar ales al ego dels pedrasequers ja que el tenen ben controlat. El medi on es troben aquelles peces és la sala d'exposicions de les seves obres d'art, i s'ha d'anar allà per a extasiar-se amb tan magnífiques obres, fet que requereix disposar d'uns camins transitables.

En aquesta jornada el grup ha tornat a partir-se en dues seccions, una tenia com a objectiu netejar el camí que uneix un dels circuits de barraques que s'ha dissenyat allà, pas barrat encara pels arbres que no van aguantar drets en les passades ventades, alguns d'ells amb un diàmetre de soca considerable. Aquesta secció, amb el concurs de dues serres mecàniques i d'altres eines esmolades, s'ha posat a treballar amb molt d'entusiasme, tallant a tort i dret tot el que trobaven pel davant.

En plena feina

L'altra secció s'ha instal·lat a la barraca del Camí de Cavalls, on tenien la intenció d'adreçar l'alzina que havia crescut al ben mig del seu interior, amb l'objectiu de mantenir-la allà dins donant-li a la barraca la imatge d'un monumental gerro amb una planta que no calia regar. En buidar l'interior de la construcció, ja s'havia dit que les arrels del arbret havien quedat bastant exposades i, en intentar posar dreta la soca han cedit dels seu arrelament precari i ha caigut, així que el dilema sobre alzina dins o alzina fora ha quedar definitivament resolt.

Detall d'armari interior

En aquesta ocasió, fet inusual i que s'evitarà la seva repetició, la cerimònia de l'esmorzar ha estat celebrada per separat, cada secció allà on es trobava, ja que, d'haver-se volgut reunir per a combregar plegats, s'hauria fet massa tard. Tot i així, s'ha compartit la provisió de catànies i figues seques quan s'ha tornat a reunir tot el grup, ja amb les mans a la massa de les feines de restauració de l'esmentada barraca.

Hi ha molta pedra i bona però, coneixent a aquesta tropa, el cronista no té cap mena de dubta que encara en faltarà.

De la barraca 26 a la 25, sense descans

A la barraca de Cal Co, que llueix el número 26 grava a una pedra de la seva porta, s'havien de finalitzar les tasques per a deixar-la en estat de revista. Calia fer-li una corona de pedres per aguantar la terra en la que es plantarien els lliris, plantes que s'havien recollit pel camí d'un talús de la carretera que mena cap a aquelles contrades.

Dividit el grup en dues seccions, la primera ha atès les esmentades tasques, mentre la segona ha adreçat les seves passes cap a la veïna barraca del Camí dels Cavalls, que ha estat premiada amb el número 25 en la voluble fortuna de la catalogació de les barraques.

El grup ha reunit les seves dues seccions a l'hora litúrgica de l'esmorzar, al peu de la primera barraca, on s'havia mogut una gran pedra per a fer de seient al costat de la porta, lloc honorífic que ha estrenat un membre del grup que havia aportat una idea enginyosa per a moure aquell gran roc. Un cop conclòs aquest moment iniciàtic, s'ha procedit a la cerimònia de fotografiar el conjunt, pel gaudi de les generacions futures.

La segona construcció compta amb una alzina que li ha crescut en el ben mig de la seva planta, fet que ha produït un intens debat entre els membres del grup sobre si deixar-la allà, i que sobresurti per sobre del sostre de la barraca com un plomall, o tallar-la i mantenir el rigor barracaire de sostres sorrencs amb lliris i caramell. El cronista, deixant-se portar pel seu heterònim iconoclasta, opina que s'hauria de deixar allà l'arbre, fins i tot ha proposar mantenir visibles les arrels que quedaran a l'aire en netejar el fons de la barraca, però tot fa pensar que no tindrà èxit aquesta segona proposta. Quan estigui enretirada tota la runa de l'interior de la barraca serà emès el veredicte definitiu.

S'ha avançat en la neteja del voltant, en el buidat de l'interior, en la classificació de pedres, en la localització de la porta y en la identificació de la llinda.

Celebració

En Ramon planta lliris

Els pedrasequers, a banda d'ensumar pedres i apilar-les en forma de barraca, també tenen una vessant lúdica que els porta a gaudir de la celebració de dates significants, com pot ser l'aniversari dels seus membres.

En aquesta ocasió s'ha acumulat l'assoliment de l'arribada als 15 lustres de dos dels seus membres, en Quim i en Jaume, fet que no es podia passar per alt i calia gaudir de la generositat dels homenatjats, que han convidat els seus companys a un àpat de menú al restaurat El Caliu de Sant Llorenç Savall.

Ara l'Albert

Com és el seu costum, els membres del grup han tingut la trobada setmanal a la Plaça del Calissó, encara que una hora i mitja més tard de la que tenen el costum de trobar-s'hi en jornades de feina. Un dels membres del grup ha aprofitat el moment per a obsequiar els seus companys amb un recull de poemes sorgits de la seva imaginació poètica, en forma de haikus acompanyats d'imatges complementàries de les emocions que inspiren aquestes breus composicions. El cronista, que també és aficionat a ajuntar lletres amb un determinat ordre coherent, s'ha sentit feliç de trobar un esperit agermanat. Gràcies Lluís.

El camí s'esborra

a la muralla de sorra, 

arribant al mar.

La del cronista

La jornada ha estat amenitzada per les visites que ha organitzat el col·lega titular del barraquisme llorençà, en Jordi Guillemot, que ha portat el grup a visitar tres barraques amb les que ha homenatjat sengles  membres dels pedrasequers castellarencs, entre ells aquest cronista que s'ha sentit molt honorat. En totes tres, els titulars han fet una simbòlica plantada de lliris que han regat després, amb l'aigua transportada amunt i avall, entre branques de romaní i flairades de farigola.

Tomba

Un cop finalitzada la cerimònia iniciàtica de l'adjudicació de barraques, i després de visitar les restes de les tombes visigòtiques que hi ha per allà escampades, el grup ha adreçat les seves passes cap el lloc de la celebració.

L'hora lúdica

Un bon menú, en el que s'inclou un arròs caldós de llamàntol i graellada de peix, ha servit de nexe per a les converses que volien derivar cap a la política, encara que han estat correctament adreçades cap a temes de més transcendència, com ara la millor forma d'ubicar les pedres, unes sobre les altres, i el físic de les dones que es presenten pels diferents partits, en les properes eleccions espanyoles, sense cap connotació masclista, només amb una certa aproximació estètica de bons apreciadors de la bellesa, i encara no s'havia arribat als cafès amb gotes.

Cal Comònies

Amb els ànims ben aixecats, els que no han abandonat el grup per qüestions d'urgència, han adreçat les seves passes cap a la Vall d'Horta, ho han visitat la barraca del Comònies, peça que ha gaudit del respecte de la Diputació i ha estat guardonada amb uns pals indicadors i el rasurat de la vegetació que la mantenia a l'ombra de les mirades passavolants. Aquesta visita a conclòs la jornada i cadascú cap a casa seva.

El dimarts vinent, dia de la setmana que resumeix la reduïda jornada laboral dels pedrasequers, cau en festiu i, evidentment, no hi haurà trobada laboral, faltaria més! També s'ha de reposar.

       

A la barraca de Cal Co ja no falta pedra.

El cronista ja ho havia anunciat. Alguns pedrasequers tenen més experiència en localitzar pedres amagades que en apilar-les després, i això es va demostrar en el decurs de la jornada. Una bona part de la tropa es va escampar pel bosc, a la recerca dels rocs que juguen a amagar-se, però que sempre són trobats, com les trufes són ensumades pel voluntariós senglar. I van aparèixer un munt de peces, de diferents mides i formes, que es van anar acostant a l'obra per a ser hissades fins al lloc que li tocava a cadascuna, ni més amunt ni més avall, ni més a la dreta ni més a l'esquerra, allà, sí.

- Ep! Pareu, que ja en tenim prou -van anunciar des del sostre de la construcció.

El resultat final és que la barraca ja té el forat tapat, i ben tapat. Ara ja es podrà aixoplugar el gripau inquilí de la barraca, tot i que, pot ser, a ell o ella li agradi la pluja, això ja és una qüestió de gustos particulars.

També se li ha gravat el número que li correspon en el seu lloc dins de l'arbitrària llista de la catalogació de barraques de pedra seca: el 26. Ara resta omplir de terra el sostre, plantar els ornamentals lliris, instal·lar el venturós caramell i procedir a la cerimònia d'immortalitzar el moment per mitjà de la fotografia, però això no serà en el decurs de la jornada següent, ja que hi ha una celebració que mantindrà el grup immers en la feixuga tasca de pair les viandes del convit.    

Arreveure!!

A Cal Co falta pedra! (ja s'havia avisat)

Pel davant

Els pedrasequers van i venen. Alguns falten uns dies, altres s'incorporen, el cas és que sempre es forma un grupet per a jugar amb les pedres, per a beneir-les amb el privilegi de formar part d'una barraca de pedra seca. El pedrasequers que les remenen ara passaran a la història i, pot ser, alguns romandran en la memòria impresa o digital, però les pedres sempre hi seran allà, en forma de mur, de llinda, de petxina o de caramell; honorant els que les van instal·lar al seu lloc.

Abans que el cronista li agafi un aire melodramàtic, millor serà explicar en què ha consistit l'obra d'avui. Si, com es deia al començament, han faltat uns quants obrers, també s'ha incorporat un company que havia anat a fer un vol per l'Himàlaia, a caminar, passar fred i afartar-se de dal-bhat principalment. No us podeu imaginar com es troba a faltar un entrepà de pernil per aquelles terres, en les que el cronista també va gastar uns dies de la seva vida.

Pel darrere

Entre tots han progressat amb l'objectiu d'anar tancant la barraca, tot reforçant la llinda per a que quedi una bona entrada. Com ja s'havia anunciat en cròniques anteriors, ara cal aprovisionar-se de pedra, que la que roman per allà escampada és petita i de poc profit per a l'objectiu que es proposa el grup. Però això no serà cap problema, ja que, hores d'ara, tenen més experiència en trobar pedra que en apilar-la.

L'inquilí (o inquilina)

Avui ha fet presència l'inquilí de la barraca, pot ser per a controlar la marxa de les obres. S'ha passejat per allà amb aires de superioritat, estirant el nas cap al cel i amb passes curtes però decidides. Els pedrasequers li cedien el pas, per tal de no incomodar-lo, fins que ha decidit retirar-se per a no interrompre la marxa de les obres. Hores d'ara no se sap si era mascle o femella, d' haver-se identificat coma a pertanyent al sexe femení, pot ser algú s'hauria arriscat a fer-li un petó al nas, amb l'esperança que es convertís en una voluptuosa princesa alliberada d'un cruel malefici que, ves a saber com mostraria la seva gratitud.      

Endavant amb la barraca de Cal Co

Després d'un recés, provocat per les pluges de la jornada anterior, el grup ha avançat en la restauració de la barraca de Cal Co aprofitant la bonança de l'estiuet de Sant Martí.

Allò a l'interior que es presumia un amagatall no l'era pas, va resultar una esllavissada de pedres que ha estat solucionada en el decurs de la jornada. Tanmateix, han estat pujats els muntants fins allà on s'ha cregut convenient, suports sobre els que ha estat instal·lada la llinda. Ara es produeix una diversitat d'opinions al respecte de l'alçada de la porta: uns diuen que és massa baixa i altres que ja està bé, que no costa tant ajupir-se per a passar, tot depèn de la ronyonada de cadascú. La cosa no ha anat més enllà, donat que el problema principal és la manca de pedra de qualitat (us sona això?) i l'excessiva amplada de la construcció. Queda clar que no es poden fer servir bigues, la bíblia del bon barracaire les prohibeix taxativament, i s'haurà de fer un esforç sinàptic per a trobar una solució, que no tot és lluir múscul.

Aprofitant les anades i tornades a la ubicació de la barraca, s'ha aprofitat per a traçar un nou camí. Alguns membres del grup han presentat les seves queixes a propòsit de la seva inclinació, manifestant que és massa costerut. S'haurà de demanar a la secció d'obres públiques que el torci una mica i escampi les seves ziga-zagues per aquella costa, no sigui que els pedrasequers consumeixin les forces in itinere , és a dir: en el desplaçament al lloc de treball, i després no puguin aixecar ni el sagrat esmorzar.     

Avui, pluja i poca feina

Un dia plujós no és el més adequat per a treballar la pedra seca sobre el terreny. Això és un axioma i no hi caben opinions en contra.

El grup ha sortit, malgrat que el color que mostrava el cel els volia convèncer del contrari. El terra era moll per la pluja que ja se'ls havia avançat, però ells són durs com les pedres que traginen.

Dues seccions han escomès tasques diferents. La primera, amb finalitats de catalogació i etiquetatge, s'ha adreçat a les barraques número 54, o de Can Mañosa, i 133, o d'en Jaume Torrens, amb la intenció de prendre les mides de totes dues i gravar a la pedra de la façana el número que identifica la segona; l'altra secció ha adreçat les seves passes cap a la barraca que s'està reconstruint ara, la número 26 o de Cal Co, on només s'ha pogut rebaixar el terra uns centímetres, fins a trobar el nivell inferior del terra, aquell que sustenta les pedres que s'acumulen ordenadament.

L'hora d'esmorzar els ha reunit a tots de nou, estona en la que han compartit les confidències habituals, entre queixalada i queixalada, barrejant política amb medecina i farmacologia. En finalitzar aquesta cerimònia iniciàtica, el retorn de la pluja els ha indicat l'hora de plegar.

En aquesta ocasió no s'ha pres cap imatge. Les càmeres que transporten els pedrasequers són de secà i no obren el seu objectiu a la humitat, tot i que l'autor vol il·lustrar la seva crònica amb una imatge en la que expressa un desig, posant-li un pèl d'imaginació.