El grup ha sortit del punt de trobada habitual passat uns
cinc minuts de les vuit del matí, quan ja hi eren tots allà congregats i s’havien
fet les corresponent bromes matineres. La flotilla de cotxes ha menat cap al
lloc de treball, un pèl més amunt de Can Mañosa, allà o no toca el sol ni a l’estiu.
 |
| Compartint |
El cronista ha estat content avui: no feia molt fred, encara
que s’havia folrat bé l’organisme per si es tornava a produir la situació de la
sessió anterior. En arribar ha comprovat la diferència de temperatura en
observar que la bassa del mas no estava congelada. Això és un bon símptoma i
permet afrontar la feina amb una mica més d’entusiasme.
 |
| Així ha quedat avui |
El grup s’ha dividit en dues seccions, la primera s’ha
dedicat a pujar les parets de la barraca 118, fins i tot a ubicar la llinda al
lloc que li correspon i amenitzar-la amb una sobre-llinda, constituint el que s’anomena
un tancament en “nurag sard”. El segon grup, no tan nombrós, s’ha dedicat a
netejar la zona on té la seva ubicació una nova barraca encara per batejar.
Després dels corresponent debats sobre la ubicació de les
pedres, sempre de forma amistosa, i de posar al seu lloc una bona quantitat de
pedra, ha arribat l’esperada hora de l’esmorzar. Els de la barraca de dalt han
fet saber als de la barraca de sota que es procedia a la cerimònia pel sistema
analògic del crit pelat, del que encara no s’ha trobat substitutiu que sigui
més eficient.
 |
| El pit-roig, és clar |
Cadascú ha tirat del que portava a la motxilla, exhaurint
les existències de la teca particular, fins que ha arriba el moment de
compartir, i en aquesta ocasió s’ha compartit bastant. De fet n’hi ha opinions
al respecte de canviar l’objectiu del grup i, en lloc de centrar-lo en la
dedicació a la sempre feixuga remenada de pedra seca, fent una pausa per l’esmorzar;
ara es dedicarà a esmorzar fent una pausa per a empènyer alguna pedra cap
amunt. El pit-roig se’ls mirava incrèdul.
 |
| L'altra barraca |
Mistela, torrons d’Agramunt, dolços ametllats, catanies i
fruits secs han constituït les postres dels esforçats membres del grup. Després
han començat a pujar les parets de la barraca fins que, quasi sense adonar-se
ningú, ha començat a faltar pedra. Quina novetat!!! Els exploradors han fet una
descoberta, tot intentant ubicar llocs per a aprovisionar-se d’aquesta preuada
matèria primera.
A migdia, més o menys que tampoc cal precisar molt, s’ha
donat per conclosa la sessió i la tropa ha enfilat el camí de tornada, tot fent
una aturada a la barraca en la que la secció de neteja havia deixat un bon
rodal net i polit, tot preparat per a la intervenció de la secció de jugadors d’aquell
“tetris” gegantí.
A mida que es van desenvolupant les tasques de
neteja, es va desvetllant pistes sobre l'origen d'aquesta construcció.
Per altra banda s'ha fet una troballa força
interessant. Amb les ventades del desembre va desaparèixer el "pi del sis"
que es trobava al Puig de la Creu, i ara se n'ha trobat un altre a les oliveres
de Can Vila. A la imatge adjunta podeu admirar l'art del contorsionisme amb el
que ens poden delectar les coníferes.
.JPG)
.JPG)