Pujant parets a la barraca 118 o “d’en Lluís Roig”

El grup ha sortit del punt de trobada habitual passat uns cinc minuts de les vuit del matí, quan ja hi eren tots allà congregats i s’havien fet les corresponent bromes matineres. La flotilla de cotxes ha menat cap al lloc de treball, un pèl més amunt de Can Mañosa, allà o no toca el sol ni a l’estiu.

Compartint

El cronista ha estat content avui: no feia molt fred, encara que s’havia folrat bé l’organisme per si es tornava a produir la situació de la sessió anterior. En arribar ha comprovat la diferència de temperatura en observar que la bassa del mas no estava congelada. Això és un bon símptoma i permet afrontar la feina amb una mica més d’entusiasme.

Així ha quedat avui

El grup s’ha dividit en dues seccions, la primera s’ha dedicat a pujar les parets de la barraca 118, fins i tot a ubicar la llinda al lloc que li correspon i amenitzar-la amb una sobre-llinda, constituint el que s’anomena un tancament en “nurag sard”. El segon grup, no tan nombrós, s’ha dedicat a netejar la zona on té la seva ubicació una nova barraca encara per batejar.

Després dels corresponent debats sobre la ubicació de les pedres, sempre de forma amistosa, i de posar al seu lloc una bona quantitat de pedra, ha arribat l’esperada hora de l’esmorzar. Els de la barraca de dalt han fet saber als de la barraca de sota que es procedia a la cerimònia pel sistema analògic del crit pelat, del que encara no s’ha trobat substitutiu que sigui més eficient.

El pit-roig, és clar

Cadascú ha tirat del que portava a la motxilla, exhaurint les existències de la teca particular, fins que ha arriba el moment de compartir, i en aquesta ocasió s’ha compartit bastant. De fet n’hi ha opinions al respecte de canviar l’objectiu del grup i, en lloc de centrar-lo en la dedicació a la sempre feixuga remenada de pedra seca, fent una pausa per l’esmorzar; ara es dedicarà a esmorzar fent una pausa per a empènyer alguna pedra cap amunt. El pit-roig se’ls mirava incrèdul.

L'altra barraca

Mistela, torrons d’Agramunt, dolços ametllats, catanies i fruits secs han constituït les postres dels esforçats membres del grup. Després han començat a pujar les parets de la barraca fins que, quasi sense adonar-se ningú, ha començat a faltar pedra. Quina novetat!!! Els exploradors han fet una descoberta, tot intentant ubicar llocs per a aprovisionar-se d’aquesta preuada matèria primera.

A migdia, més o menys que tampoc cal precisar molt, s’ha donat per conclosa la sessió i la tropa ha enfilat el camí de tornada, tot fent una aturada a la barraca en la que la secció de neteja havia deixat un bon rodal net i polit, tot preparat per a la intervenció de la secció de jugadors d’aquell “tetris” gegantí.