La barraca 161 quasi llesta per a la inauguració

La barraca 161 ja està pràcticament acabada. El forat que bada al cel ha estat tapat, s'ha instal·lat l'erecte caramell, se li ha gravat el número que li correspon i ara la construcció resta a l'espera dels últims retocs que, com ja és conegut, són els que corresponen a la jardineria del sostre. 

El barracaire filòsof, davant la barraca disposava d'un pregon espai per a extasiar-se construint els seus sil·logismes amb la mirada perduda en l'horitzó. Com a expert empíric, pensava: “El sol està aclucant-se al darrere de la línia que separa la llum de la foscor.”, feia una pausa i deia : “Si arriba la foscor no m'hi veuré i, pot ser, ensopegaré de morros.”, i després d'una altra pausa més llarga, a mode de conclusió, resolia : “Ergo ¡Cap a casa que fas tard!”. Aquest entenimentat home, un grapat d'anys més tard va escriure un llibre de 365 pàgines, una per cada dia del any en les quals donava a conèixer al món els seus quotidians pensament filosòfics. Infortunadament per a la posteritat, la publicació de la seva obra es va limitar al rebregat manuscrit que va conservar en el calaix del pa. 

Els nostres pedrasequers han mogut més de 365 pedres, moltes més, i aquestes sí que donaran testimoni de la seva feina davant les noves generacions.