Què maca que està quedant la 147

Malgrat el fred que glaça els pensaments, les mans dels incombustibles pedrasequers no paren i, quasi per inèrcia, van col·locant pedres sobre pedres que fan recuperar la forma que s'escau a la malmesa barraca i les parets que l'envolten. Ara ja s'ha posat la llinda, preludi de la cobertura de la cúpula i d'una nova fita aconseguida. 

El barracaire cercador de paraules té un encreuament mental quan no troba les que li fan pessigolles. Ni els coneguts ni el diccionari de l'avi li poden donar la llum en els traspàs al seu idioma de veus que ha sentit en la llengua imposada. Ahir, tot anant pel carrer, va sentir un uniformat que, mirant-se amb ulls de llaminer una dona que passava, deia: “Hay que ver cómo mueve el bullarengue!”. Què és i com diria en la seva llengua “Bullarengue”? Ai las! El seu arxiu de paraules quedarà coix.